214
Text publicat a: Les religions, cinc claus. Octaedro, 2007. Dos joves brahmans, Vasettha i Bharadvaja, discutien un dia sobre el que els feia ser uns éssers superiors als altres. - Som brahmans per naixement. Si tu i jo hem nascut brahmans és gràcies als mèrits acumulats en les nostres vides passades -va opinar Bharadvaja-. - I allò que facis en aquesta vida què? -li va dir Vasettha.
Els ensenyaments de SRI RAMANA MAHARSHI (fragment de: Sé lo que eres. J.J. de Olañeta, 2005) P: Com pot desenvolupar-se un grihastha (cap de família) per abastar moksha (alliberament)? Ha de convertir-se necessàriament en captaire per assolir-la? R: Per què…
Presentem un escrit del professor japonès Daisetz T. Suzuki (1870-1966), important estudiós i també coneixedor vivencial del Budisme Zen, que va treballar per fer comprensible el més profund de la saviesa del Budisme Zen a la mentalitat del segle XX…
Reflexions africanes, en aquests dies que Tombuctú viu tota la cruesa i la inhumanitat de la guerra. Es tracta d’un capítol del llibre de Jean-Bosco Botsho: Lugares sagrados de África, la cuna de la humanidad. (Océano-Ámbar, 2012) La paraula "Tombuctú"…
Jesús neix i viu en un dels moments més difícils de la història del poble d'Israel, pocs anys abans de la destrucció del Temple i de l'expulsió de Jerusalem, moment de fortes tensions a l'interior del judaisme. En aquest marc,…
text publicat a: Xavier Melloni. Vers un temps de síntesi. Fragmenta, 2011. pgs. 41-56. ---- Les religions són receptacles d’una plenitud que hi ha estat vessada i que tracten de custodiar. Però en custodiar-la poden fer-se insolents. Per por de perdre-la la blinden, i en no saber què fer amb tanta densitat, la llancen sobre les altres sense atendre a allò que aquelles ja contenien. El problema de l’ésser humà és que, sent capax Dei, a la vegada és incapaç de suportar massa realitat. Les revelacions de les religions són anticipacions de realitat que experimentem com un excés de llum als nostres ulls encara cecs.
Els ensenyaments de Rabí Hil·lel han donat peu a molts treballs de reflexió, són presents en la vida jueva des de fa més de dos mil anys. La història d’aquest mestre ens permetrà apropar-nos al judaisme i a alguns aspectes…
Quan reflexionem sobre la nostra pròpia existència i el món que ens envolta, aviat arribem a la conclusió de que tot el que sentim, ja sigui real o imaginari, forma part de la nostra ment, una entitat subjectiva, fugissera i aparentment misteriosa que ens permet ser això tan especial que som els éssers humans i no una altra cosa diferent. Cadascú de nosaltres sap molt bé com és sentir-se persona, és a dir, humà, però com serà sentir-se ximpanzé o ratpenat?
Satyakama, amb les seves preguntes, és un noi que apareix a l’Upanixad Xandogya, un venerable escrit de més de 2600 anys. Ell ens introduirà a l’hinduisme. Les seves preocupacions, els seus interrogants, la seva recerca vital, ens permetran aproximar-nos a la perspectiva hindú de l’existència i a alguns dels elements que configuren el seu paisatge. [El text forma part del llibre de T. Guardans: Les religions, cinc claus. Octaedro, 2007. 143 p.]
petit fragment de l'obra d'Hugo Mujica, Kénosis: sabiduría y compasión en los Evangelios. (Buenos Aires, Marea, 2009. pgs. 95-97). --- Jesús no parla, un cop més ens lliura el seu silenci, un cop més ens espera, ofereix l'espai de la reflexió, calla perquè els altres puguin parlar en el seu interior, calla perquè escoltin el ressò de les paraules que diuen i siguin elles les que parlin als mateixos que les profereixen, calla perquè les paraules recorrin la història dels qui les pronuncien: perquè l'acusació acusi a aquell que acusa.