La saviesa a

214

Cants

Sri Sankaracarya, Sankara, savi de l'Índia, del s.VIII, la veu més "clàssica" de la filosofia vedanta advaita. És una tria de: Shankaracharya. Hymnes et chants vedantiques. Paris: M. Allard; eds. Orientales, 1977. 76 p. -- Para puja -L'adoració suprema- Com venerar al que és indivisible, immutable, del qui l'essència és unitat, que és sense segon, que és Ésser, Consciència, Beatitud? On invocar Aquell que és el Tot? On és el seu tron? De què li serveixen les ablucions a Qui és sense taca, les vestidures a Qui tot ho conté, el cordó sagrat a qui és més enllà de qualsevol casta? Per què balancejar llums davant Aquell que és la llum mateixa?
Llegir més

Muhàmmad. Una sola tribu

“Fa molts anys, a les llunyanes terres d’Aràbia, un noi, Muhàmmad, pasturava les ovelles del seu oncle Abu Tàlib. Muhàmmad havia nascut vers l’any 570 a la Meca...” Quin era el món en el que va créixer el profeta Muhàmmad?…

Llegir més

Ubuntu. Sobre la naturalesa de la comunitat humana

Ubuntu és un concepte propi de la nostra Weltanschauung africana, de la nostra cosmovisió. En xhosa diem: "Umntu ngumtu ngbantu". Aquesta expressió és molt difícil de traduir, però podríem dir: "Una persona és persona a través d'altres persones". Necessitem altres éssers humans per aprendre a ser humans, ja que ningú arriba a la vida ja desenvolupat com a humà. No sabríem com parlar, caminar, pensar i menjar com éssers humans si no aprenguéssim d'altres éssers humans com fer aquestes coses. Per a nosaltres, l'ésser humà individual és una contradicció en els termes.
Llegir més

Siddharta Gautama: per pròpia experiència

Text publicat a: Les religions, cinc claus. Octaedro, 2007. Dos joves brahmans, Vasettha i Bharadvaja, discutien un dia sobre el que els feia ser uns éssers superiors als altres. - Som brahmans per naixement. Si tu i jo hem nascut brahmans és gràcies als mèrits acumulats en les nostres vides passades -va opinar Bharadvaja-. - I allò que facis en aquesta vida què? -li va dir Vasettha.
Llegir més

El treball interior i la vida quotidiana

Els ensenyaments de SRI RAMANA MAHARSHI  (fragment de: Sé lo que eres. J.J. de Olañeta, 2005) P: Com pot desenvolupar-se un grihastha (cap de família) per abastar moksha (alliberament)? Ha de convertir-se necessàriament en captaire per assolir-la? R: Per què…

Llegir més

Extracte de “Ensayos sobre Budismo Zen”

Presentem un escrit del professor japonès Daisetz T. Suzuki (1870-1966), important estudiós i també coneixedor vivencial del Budisme Zen, que va treballar per fer comprensible el més profund de la saviesa del Budisme Zen a la mentalitat del segle XX.…

Llegir més

Tombuctú. La universitat del Sàhara

Reflexions africanes, en aquests dies que Tombuctú viu tota la cruesa i la inhumanitat de la guerra. Es tracta d’un capítol del llibre de Jean-Bosco Botsho:  Lugares sagrados de África, la cuna de la humanidad. (Océano-Ámbar, 2012) La paraula "Tombuctú"…

Llegir més

Yeoshua i el Regne

Jesús neix i viu en un dels moments més difícils de la història del poble d'Israel, pocs anys abans de la destrucció del Temple i de l'expulsió de Jerusalem, moment de fortes tensions a l'interior del judaisme. En aquest marc,…

Llegir més

Compartir plenituds en lloc de competir entre totalitats

text publicat a: Xavier Melloni. Vers un temps de síntesi. Fragmenta, 2011. pgs. 41-56. ---- Les religions són receptacles d’una plenitud que hi ha estat vessada i que tracten de custodiar. Però en custodiar-la poden fer-se insolents. Per por de perdre-la la blinden, i en no saber què fer amb tanta densitat, la llancen sobre les altres sense atendre a allò que aquelles ja contenien. El problema de l’ésser humà és que, sent capax Dei, a la vegada és incapaç de suportar massa realitat. Les revelacions de les religions són anticipacions de realitat que experimentem com un excés de llum als nostres ulls encara cecs.
Llegir més
Back To Top