Indagació amb el Brihadaranyaka Upanishad: exercicis
Els Upanishad recullen les reflexions dels antics rixis de l’Índia, en diàleg amb els seus deixebles. El conjunt més antic d’aquests textos se situaria entre els segles IX-IV aC.; l’Upanishad Brihadaranyaka n’és un d’ells; és un dels textos que s’estan treballant enguany a Cetr, i ha estat el fil conductor d’un cap de setmana de pràctiques de silenci (novembre 2015).
Marià Corbí El poemari "El encuentro" de Marià Corbí es presenta com una meditació lírica i existencial escrita des de la consciència de la vellesa i la imminència de la mort. A través d'una successió de poemes breus, l'autor articula una radical indagació sobre el sentit de l'existència, el misteri de l'ésser i la relació entre vida, mort i absolut. L'eix central de l'obra és la noció de “misteri”, entesa no com un enigma que s'ha de resoldre, sinó com la realitat última que envolta i constitueix tot allò existent. Corbí insisteix que res no és obvi ni quotidià: tot, des de la natura fins a la mateixa consciència humana, és expressió d'una profunditat insondable. Aquesta intuïció travessa el llibre i es manifesta en la contemplació de paisatges, estacions, animals o fenòmens quotidians, que apareixen com a revelacions del que és absolut.
Teresa Guardans Em fa feliç poder anunciar que surten a la llum els escrits de la Geneviève Lanfranchi. Els qui m'han anat seguint aquests anys potser m'han sentit parlar d’ella, citar-la, o comentar que esperava, algun dia, poder donar a conèixer la seva obra i el seu itinerari. Doncs ja tenim aquí el llibre: "GENEVIÈVE LANFRANCHI. A LA RECERCA DE L'EXISTÈNCIA ESSENCIAL" (Universo de Letras, 2026), en paper i en e-book, edició en català i edició castellana. Per què aquesta dèria meva per una autora francesa, pràcticament desconeguda? Quin és el seu valor? Així responc a aquestes preguntes a la primera pàgina del llibre:
Marià Corbí No és acceptable abandonar els joves perquè no se sap què dir-los que sigui acceptat per ells, o perquè els hi prediquem amb un missatge del passat, que pensem que és l'únic vàlid i que no accepten.
Cal cercar una solució urgentment. Molts no saben què fer i donen allò que tenen a persones que ja pertanyen a l'últim terç de la vida; a persona que, forçades a allunyar-se de les formes tradicionals de la religió, per les transformacions de les maneres de viure i de les cultures, encara els resten no pocs elements de la tradició. També aquests estan desemparats i sense ajuda. Els qui dediquen la seva vida i els seus esforços a aquest tipus de persones fan molt bé.
Tanmateix, cal fer un gran esforç per trobar una solució per a les generacions futures, perquè d’elles en serà el món, la cultura, l'espiritualitat i tot.
