213
extractes de: Vida en plenitud. Apuntes para una espiritualidad transreligiosa. PPC, 2012. Meditar és la pràctica que ens permet créixer en consciència, sortir de la foscor, del somni de la ignorància i de la confusió, i endinsar-nos en l'espai obert…
Selecció de l'obra de Rafael Redondo El brotar del asombro: intuiciones, fulgores, pensamientos… (Mensajero, 2012) Habitar cada moment és habitar el cos. L'escolta que és obertura, l'atenció al Gran Silenci. Obrir-se no només al que succeeix, sinó a allò que…
La veritable relació amb els altres significa no buscar en el rostre d'altres el reconeixement de la meva pròpia identitat, de la meva importància, de la meva pròpia estima. Qui viu de l'aprovació i el reconeixement de fora, viu en…
La terra no existeix com a la peanya de les nostres vides. El que existeix no és "humans que neixen i moren". El que hi ha no són éssers, coses, entitats. Res d'això existeix. Tot això és només la lectura…
Selecció de: Mariana Caplan. Con los ojos bien abiertos: la pràctica del discernimiento en el camino espiritual. Kairós, 2010. 342 p. És ingenu creure que el lliurament incondicional a un camí de creixement espiritual implica necessàriament que cada vegada experimentarem…
El pensar i el sentir silenciós sempre han estat aquí, en mi.La intel·ligència que hi ha aquí, en mi, té dos nivells: el que queda sota la «funció-ego", i és personal, i el que es troba lliure d'aquesta funció i…
El pensar i el sentir silenciós sempre han estat aquí, en mi.La intel·ligència que hi ha aquí, en mi, té dos nivells: el que queda sota la «funció-ego", i és personal, i el que es troba lliure d'aquesta funció i…
text publicat a: Xavier Melloni. Vers un temps de síntesi. Fragmenta, 2011. pgs. 41-56. ---- Les religions són receptacles d’una plenitud que hi ha estat vessada i que tracten de custodiar. Però en custodiar-la poden fer-se insolents. Per por de perdre-la la blinden, i en no saber què fer amb tanta densitat, la llancen sobre les altres sense atendre a allò que aquelles ja contenien. El problema de l’ésser humà és que, sent capax Dei, a la vegada és incapaç de suportar massa realitat. Les revelacions de les religions són anticipacions de realitat que experimentem com un excés de llum als nostres ulls encara cecs.
Quan reflexionem sobre la nostra pròpia existència i el món que ens envolta, aviat arribem a la conclusió de que tot el que sentim, ja sigui real o imaginari, forma part de la nostra ment, una entitat subjectiva, fugissera i aparentment misteriosa que ens permet ser això tan especial que som els éssers humans i no una altra cosa diferent. Cadascú de nosaltres sap molt bé com és sentir-se persona, és a dir, humà, però com serà sentir-se ximpanzé o ratpenat?
Fragments de la darrera publicació de l’autor: REFLEXIONES SOBRE LA CUALIDAD HUMANA en una época de cambios. (Verloc, 2012)El desmantellament axiològic i religiós no és conseqüència de la decadència de les noves societats. Les noves societats industrials no són més…