Skip to content

La necessitat de reconeixement. Reflexions.

La veritable relació amb els altres significa no buscar en el rostre d'altres el reconeixement de la meva pròpia identitat, de la meva importància, de la meva pròpia estima. Qui viu de l'aprovació i el reconeixement de fora, viu en…

Llegir més

El que existeix

 La terra no existeix com a la peanya de les nostres vides. El que existeix no és "humans que neixen i moren". El que hi ha no són éssers, coses, entitats. Res d'això existeix. Tot això és només la lectura…

Llegir més

El bypass espiritual

Selecció de: Mariana Caplan. Con los ojos bien abiertos: la pràctica del discernimiento en el camino espiritual. Kairós, 2010. 342 p.  És ingenu creure que el lliurament incondicional a un camí de creixement espiritual implica necessàriament que cada vegada experimentarem…

Llegir més

Salvar el jo o alliberar-se d’ell?

El pensar i el sentir silenciós sempre han estat aquí, en mi.La intel·ligència que hi ha aquí, en mi, té dos nivells: el que queda sota la «funció-ego", i és personal, i el que es troba lliure d'aquesta funció i…

Llegir més

Salvar el jo, o alliberar-se d’ell?

El pensar i el sentir silenciós sempre han estat aquí, en mi.La intel·ligència que hi ha aquí, en mi, té dos nivells: el que queda sota la «funció-ego", i és personal, i el que es troba lliure d'aquesta funció i…

Llegir més

Compartir plenituds en lloc de competir entre totalitats

text publicat a: Xavier Melloni. Vers un temps de síntesi. Fragmenta, 2011. pgs. 41-56. ---- Les religions són receptacles d’una plenitud que hi ha estat vessada i que tracten de custodiar. Però en custodiar-la poden fer-se insolents. Per por de perdre-la la blinden, i en no saber què fer amb tanta densitat, la llancen sobre les altres sense atendre a allò que aquelles ja contenien. El problema de l’ésser humà és que, sent capax Dei, a la vegada és incapaç de suportar massa realitat. Les revelacions de les religions són anticipacions de realitat que experimentem com un excés de llum als nostres ulls encara cecs.
Llegir més

Fora de nosaltres no hi ha llum

Quan reflexionem sobre la nostra pròpia existència i el món que ens envolta, aviat arribem a la conclusió de que tot el que sentim, ja sigui real o imaginari, forma part de la nostra ment, una entitat subjectiva, fugissera i aparentment misteriosa que ens permet ser això tan especial que som els éssers humans i no una altra cosa diferent. Cadascú de nosaltres sap molt bé com és sentir-se persona, és a dir, humà, però com serà sentir-se ximpanzé o ratpenat?
Llegir més

Un cirerer al balcó

Cada matí el veig allà, al balcó. Silenciós, quiet. Sembla impassible davant l'alba sempre canviant. Avui, el dia és clar i el cel s'ha tenyit de vermell i taronja durant uns instants, just abans de la sortida del Sol. La…

Llegir més
Back To Top