Qualitat humana

213

XIII Encontre Internacional de CETR

Les generacions més grans tenen de què alimentar-se, sigui en el si de les esglésies o sigui en els seus ravals (moviment espirituals, sectes, ioga, milers d'ofertes de menys qualitat o de més). Les generacions menors de 45 es troben en un descampat tal, que no hi ha res per menjar en aquest terreny. L'oferiment que se'ls faci hauria de ser una notícia primera, sense cap tipus de supòsits ni de creences, perquè en les noves societats de moviment constant és impossible creure. Caldria oferir-los una notícia que sigui una dada verificable amb una verificació axiològica, no científica. Una notícia en la qual no ressoni res religiós ni antireligiós.
Llegir més

Trets axiològics de la generació ‘millennial’ i les seves conseqüències pel plantejament de la qualitat humana, QH

Aquest treball parteix de l'observació que la generació dels 'millennials', en la seva gran majoria, no s'interessa per les qüestions al voltant de l'espiritualitat. Particularment observem que no s'acosta a les grans tradicions de saviesa de la humanitat, la qual cosa per a nosaltres, suposa un greu problema per les conseqüències que comporta l'absència del cultiu del doble accés a la realitat, és a dir de la qualitat humana profunda (CHP ). Sabem per l'epistemologia axiològica plantejada per Corbí (EA) que l'accés a la CHP, l'espiritualitat, és condició d'humanitat, de manera que no tenir accés a ella ni tenir-la en compte, té conseqüències perjudicials en la supervivència de l'espècie.
Llegir més

Lliçons de vida del mestre Carles Capdevila

En Carles Capdevila moria l’1 de Juny 2017, deixant-nos infinitat de pàgines plenes de saviesa. N’hem volgut recollir una petita tria, començant per aquelles “Quinze coses que he après aquest 2015”, un text escrit pocs mesos després que el càncer el forcés a deixar la direcció de l’ARA. Tanca la tria la seva última columna al diari: “Diguem-nos coses boniques”. Amb el desig que la seva bonhomia (amb tota l’amplitud i la fondària del terme!) ens acompanyi sempre.
Llegir més

Reflexions sobre la vida i la mort

Reflexions sobre com concebre la mort des de les societats de coneixement, reflexions sobre la qualitat humana, sobre la vida i la mort... Selecció d'alguns fragments de: "Las sociedades de conocimiento y la calidad de vida" (Bubok, 2017) i de "Más íntimo que mi propia intimidad" (Vegeu l'apartat: Els nostres llibres).
Llegir més

La realitat no té un perquè

[fragment de la seva darrera publicació: Las sociedades de conocimiento y la calidad de vida. (Bubok, 2017), el 5è volum de la col·lecció: Principios de Epistemología axiològica.] ----------- "La realitat és perquè sí. El Cosmos, el món i la vida no tenen un perquè (...) Tot depèn de tot. En aquest sentit, tot és relatiu a tot. No hi ha res que sigui independent. Així, tota realitat és dependent de tot. (...) Tot és interdependent i sense perquè..."
Llegir més

La dimensió absoluta de la realitat (DA)

Què és la dimensió absoluta? El text planteja la base biològica del doble accés a la realitat: “El nostre accés a la dimensió absoluta no és l'accés a l'àmbit diví, ni a una regió diferent d'aquest món" (...) "la llengua bifurca el nostre accés a la realitat: ens dóna un accés a la realitat com a relativa a les nostres necessitats com a vivents (DR), i un segon accés a això mateix...”
Llegir més

Sobre el coneixement silenciós

Intervenció de Marià Corbí, a la presentació del llibre "El conocimiento silencioso: las raíces de la cualidad humana" (Fragmenta), a la Casa del Llibre (Barcelona, 16.11.2016). L’autor va fer una síntesi del que és el coneixement silenciós i del perquè de la seva importància.
Llegir més

Encontre Internacional CETR – 2016

La finalitat de l'eix de l’Encontre és doble: -Estudiar quina ha de ser l'orientació final dels Projectes axiològics col·lectius (PACs) en les societats de coneixement, -i quina ha de ser l'orientació final que caldrà donar al llegat de saviesa dels nostres avantpassats i al cultiu de la CHP, d'acord també amb les societats de coneixement.
Llegir més

Som insignificants i immensament importants

La nostra existència no té importància cap. Som insignificants. Fràgils formes d'existir que avui són i demà desapareixen. El nostre naixement va ser insignificant per la immensitat dels mons i la nostra mort no significarà res per aquesta mateixa immensitat de mons. Som tan sense importància com una herba del camp, com una espiga de blat, com una pedreta del camí, com la vida d'un pardal, com el d'existir o no existir d'un petit insecte.
Llegir més
Back To Top