213
Marià Corbí Selecció del darrer llibre d’en Marià Corbí, En el portal de lo oscuro (Bubok, 2021). Ens diu a la introducció: “[...] inevitablement sorgeix la pregunta: ‘Què és tot això? Què hi faig jo en aquesta immensitat? Qui sóc?’ Aquesta petita col·lecció d’humils poemes recull aquesta preocupació, que més aviat és una ocupació que ressona constant en la meva vida d’ancià.”
En aquest apartat afrontem el greu problema de la fonamentació de l'ètica en les societats de coneixement, SC, quan no es pot basar ni en les conseqüències de les religions i de les seves revelacions, ni tampoc en un cos ideològic que pretén ser la descripció de la realitat, ni tampoc en una naturalesa humana donada i immutable. En darrer terme, l'ètica ha de fonamentar-se sòlidament en la dimensió absoluta (DA). Intentarem descriure aquesta fonamentació. Segurament es produiran repeticions d'arguments ja exposats, però he volgut anar pas a pas, partint de la nostra condició animal, encara que fos al preu d'algunes iteracions.
El mes de Juny de 2020 moria la Chelo Miró, una dona que des de ben jove havia mantingut un profund itinerari de recerca interior, lliurant cada un dels seus dies al “Déu de la vida”. Els seus gairebé tres anys de lúcida convivència amb el càncer van ser un regal pels qui, d’una manera o una altra, vam poder compartir les seves reflexions i vivències. Algunes d’elles van ser gravades i el text que oferim és la transcripció d’aquelles gravacions. Ens alegra poder difondre el testimoni d’una experiència vital tan valuosa.
Les condicions de supervivència pròpies de les societats que viuen de la creació de ciència i tecnologia, productes i serveis en equips d'interdependència obliguen a replantejar l'ètica. No és possible en les societats de coneixement fonamentar l'ètica en la racionalitat pròpia de la naturalesa humana.
Les tecnociències (TC) semblen neutres davant de la qualitat humana (QH). Avui la forma de supervivència, ens agradi o no, depèn d’elles i això condiciona el concepte o la idea d’humanitat. L’ésser humà és una animal singular que té, per la llengua, accés a la doble dimensió de la realitat (dimensió absoluta –DA- i dimensió relativa -DR). Les seves formes de supervivència sempre han estat relacionades amb aquesta dada, però aquesta dada té ara una transcendència inusitada perquè d’ella depèn la nostra possibilitat d’adaptació flexible al canvi inexorable que comporten les TC. Les TC són fruit del coneixement humà. Són fruit de la recerca i la investigació.
Creix l'interès pel silenci en la nostra estressada societat, però de què estem parlant quan parlem de silenci? Teresa Guardans ens convida a obrir els ulls i l’oïda, a abaixar el volum del nostre monòleg interior amb l’orientació de l'experiència i les paraules d’aquelles persones que han explorat profundament el silenci i els seus beneficis des de les diferents tradicions de saviesa.
Unes reflexions sobre la necessitat d’afavorir la capacitat de meravella en les criatures, i les seves aportacions. Extractes d’un petit gran llibre escrit per Rachel Carson, biòloga que es va convertir involuntàriament en pionera de l’ecologisme denunciant els efectes per la natura de l’us del DDT.
El gran mite del naixement proclama la veritat de tot i la unitat radical de tot, i si unitat, amor. [...] El mite diu que tota la realitat que veiem, toquem, sentim i vivim en la nostra vida quotidiana està prenyada de la dimensió absoluta. Aquesta dimensió absoluta es mostra des de les entranyes mateixes de totes les realitats del cosmos. El mite parla de la nostra condició peculiar humana, expressa com la totalitat de la realitat i el cosmos sencer té per a nosaltres aquestes dues dimensions, com una unitat.
Corbí s'interessa en aquest treball en com indagar la dimensió absoluta de la realitat amb el sentir i en el sentir humà. Ho fa introduint-se en tres obres de tres mestres: el persa Rumi, el xinès Mazu i l'indi Ramana que pertanyen a tres tradicions espirituals ben diferents sufisme dins de l'Islam, budisme Chan, i al Vedanta Advaita dins de l'hinduisme respectivament. El seu interès és indagar la via de l'endinsar-se en la dimensió absoluta de la realitat en el sentir mateix. Una proposta que fan els tres autors des de diferents enfocaments, i que Corbí la troba de gran bellesa.
Gràcies a la nostra construcció lingüística tenim dues dimensions de la realitat i dues dimensions en el sentir: el "sentir sistema de senyals per sobreviure amb eficàcia" i el "sentir profund incapaç d'acotacions". Podríem donar-los dos noms diferents per distingir-los amb claredat: afectivitat i sentir profund. Intentem precisar què és el sentir i amb quins rostres es presenta...