José Manuel Bobadilla Som un animal amb un doble accés a la realitat. Un accés relatiu a les necessitats humanes dominat per les formes i un altre de no relatiu a les necessitats humanes i no condicionat per les formes. Un dels nostres principals sentits, com a animals depredadors que som, és la mirada. Mirar el món és una manera de sentir el món i, per tant, depenent de com el mirem, el nostre sentir hi estarà condicionat. Mirem el món des d'un llenguatge concret i actualment el llenguatge que dona forma a la nostra mirada és el llenguatge abstracte de les ciències i les tecnologies. La nostra manera de mirar el món està construïda des de la tècnica; una mirada que instrumentalitza l'entorn i ens impedeix tornar a les coses de manera neta, és a dir, alliberada de les formes en les formes. A les societats de coneixement, el domini de llenguatge abstracte construeix la barrera científica i tecnològica que ens diu que una flor és simplement una flor, o com a molt, ens proporciona una mirada biològica de la flor. No hi veiem el misteri dels mons perquè el nostre mirar està tancat en el prisma científic i tecnològic.
NOVETAT EDITORIAL: “SILENCIO” de Teresa Guardans
SILENCIO de Teresa Guardans
Editorial San Pablo, 2021. 224 p. Col·lecció Adentro
ISBN 978-84-285-5963-8
https://libreria.sanpablo.es/libro/silencio_214074
Sinopsi
Creix l’interès pel silenci en la nostra estressada societat, però de què estem parlant quan parlem de silenci? Teresa Guardans ens convida a obrir els ulls i l’oïda, a abaixar el volum del nostre monòleg interior amb l’orientació de l’experiència i les paraules d’aquelles persones que han explorat profundament el silenci i els seus beneficis des de les diferents tradicions de saviesa.
De la Introducció:
Es va estenent l’interès pel silenci i per les diferents formes de practicar-lo. I, en general, va guanyant-se bona premsa, associat a una sèrie de factors positius com poden ser la calma enfront de l’estrès, una major capacitat d’atenció, major claredat mental i creativitat, o també com a via d’auto-coneixement i d’obertura a la realitat… Per a alguns sembla com que podria ser la panacea a tots els mals. Però també hi ha veus crítiques que en parlen en termes de fugida i de recerca egoista d’un benestar personal que oblida els altres… Quines mirades i opinions tan diferents sobre un mateix fet! Perquè, en realitat, de què estem parlant quan parlem de silenci?
Fa una bona pila d’anys, abans que estigués tant de moda l’actual ventall de propostes silencioses, o que es plantegés, per exemple, la seva introducció en l’àmbit educatiu, ja em cridava l’atenció la importància que es donava al silenci des de la poesia, l’art, la filosofia, la creativitat científica, des d’una diversitat de camps de l’activitat humana que apel·laven –d’una manera o una altra– a “conèixer des del silenci”. Vaig començar a preguntar-me a què es referien, què podia implicar això… I seguint aquest rastre, va ser inevitable anar a parar a les diferents tradicions espirituals de la humanitat i descobrir-hi veritables “escoles del silenci”. Vaig poder comptar amb ajut i orientació per no quedar ofegada entre tants textos “estranys”, tan allunyats de les lectures a les què estava acostumada la meva ment racional. I, poc a poc, el concepte de silenci va anar creixent, enriquint-se, i tot aquest mestratge silenciós va anar entrant en diàleg amb les aportacions de la lingüística i de les ciències del coneixement, mostrant profunda sintonia amb elles.
En la mesura en què pugui i sàpiga, m’agradaria poder compartir en aquestes pàgines tota aquesta riquesa, i potser així podria ajudar a separar d’alguna manera el gra de la palla. Sap greu sentir o llegir opinions tan contràries a les pràctiques de silenci fetes en nom d’una espiritualitat solidària, posant en el mateix sac realitats ben diferents. Desitjaria aportar el meu granet de sorra per tal de deixar més al descobert la profunda generositat que ha impulsat i impulsa a implicar-se en les vies del silenci, així com el servei que pot fer el silenci a la societat contemporània.
D’altra banda, els qui puguin pensar que la nostra és una època en la qual la humanitat presenta una sensibilitat o uns nivells de consciència superiors o més evolucionats que els de les generacions anteriors, espero que puguin adonar-se que tenim molt, moltíssim a aprendre del passat. Que cada època ha viscut els seus particulars reptes i ha procurat respondre-hi de la millor manera possible, i gràcies a això disposem d’un valuós llegat de saviesa, molt plural, que ens arriba des de tots els racons del planeta. Seria una llàstima desaprofitar-ho, encara que ens pugui costar un cert esforç “traduir-lo” i interpretar-lo des de les coordenades culturals del present.
I a totes aquelles persones amb les quals compartim el caminar “en recerca”, i especialment amb les que no disposen del temps que jo he tingut per a explorar textos, escoles i propostes, espero poder oferir alguna cosa del que vaig aprenent i respondre potser a algunes de les preguntes que es puguin estar fent.
[…] Voler comprendre les bases de qualsevol via de cultiu del silenci convida a explorar les bases del silenci mateix.
Aquest ventall d’inquietuds i de desitjos és el punt de partida de les següents pàgines. I no se m’acut millor manera d’aprofundir en el que pugui ser i oferir el silenci que “cavalcar” sobre l’experiència i les paraules d’aquelles persones que s’hi han endinsat: procurarem escoltar-les, deixar-nos interpel·lar per elles, veure cap a on ens porten…
Índex de capítols
Introducció
Pensar el silenci
El silenci i la gestió de l’ego
L’atenció com a eix
La ment al servei del silenci
Quan l’acció és silenci
L’exercici del sentir silenciós
Recopilant
En els propers mesos també veurà la llum l’edició catalana del llibre, sota el títol:
Les claus del silenci (Viena, 2021)
Relacionats
