Qualitat humana – Pàgina 4

Sobre la capacitat de meravella

Unes reflexions sobre la necessitat d’afavorir la capacitat de meravella en les criatures, i les seves aportacions. Extractes d’un petit gran llibre escrit per Rachel Carson, biòloga que es va convertir involuntàriament en pionera de l’ecologisme denunciant els efectes per la natura de l’us del DDT.

Llegir més

El relat del Naixement: més que un conte sentimental

El gran mite del naixement proclama la veritat de tot i la unitat radical de tot, i si unitat, amor. [...] El mite diu que tota la realitat que veiem, toquem, sentim i vivim en la nostra vida quotidiana està prenyada de la dimensió absoluta. Aquesta dimensió absoluta es mostra des de les entranyes mateixes de totes les realitats del cosmos. El mite parla de la nostra condició peculiar humana, expressa com la totalitat de la realitat i el cosmos sencer té per a nosaltres aquestes dues dimensions, com una unitat.

Llegir més

Camins del cor

Corbí s'interessa en aquest treball en com indagar la dimensió absoluta de la realitat amb el sentir i en el sentir humà. Ho fa introduint-se en tres obres de tres mestres: el persa Rumi, el xinès Mazu i l'indi Ramana que pertanyen a tres tradicions espirituals ben diferents sufisme dins de l'Islam, budisme Chan, i al Vedanta Advaita dins de l'hinduisme respectivament. El seu interès és indagar la via de l'endinsar-se en la dimensió absoluta de la realitat en el sentir mateix. Una proposta que fan els tres autors des de diferents enfocaments, i que Corbí la troba de gran bellesa.

Llegir més

L’accés a la dimensió absoluta. Reflexions sobre el sentir

Gràcies a la nostra construcció lingüística tenim dues dimensions de la realitat i dues dimensions en el sentir: el "sentir sistema de senyals per sobreviure amb eficàcia" i el "sentir profund incapaç d'acotacions". Podríem donar-los dos noms diferents per distingir-los amb claredat: afectivitat i sentir profund. Intentem precisar què és el sentir i amb quins rostres es presenta...

Llegir més

L’espiritualitat per la via de la submissió de societats anteriors

Parlar de "l'espiritualitat per la via de la submissió" equival a parlar d'aconseguir la qualitat humana i la qualitat humana profunda per la via de la submissió. Aquesta forma de conrear la gran qualitat humana és inassumible per les societats de coneixement que són de contínua indagació, creació i canvi en tots els aspectes de la vida.

Llegir més

Perspectives de l’Absolut

"Estem convidats a habitar el nostre planeta, juntament amb totes les tradicions, amb noves categories, reverenciant tant les que hem rebut dels nostres avantpassats com acollint les que ens presenten els nostres contemporanis, que arriben amb els seus llegats mil·lenaris." ...llegim al pròleg de l'obra de Xavier Melloni: "Perspectivas del Absoluto. Una aproximación místico-fenomenológica a las religiones". (Herder, 2018).

Llegir més

D’una espiritualitat com submissió a una espiritualitat com indagació i creació lliure

A Occident hem viscut l'espiritualitat com a submissió a Déu, a la seva revelació, als seus representants, a l'anomenada doctrina cristiana, a les veritats de fe, als manaments de Déu i de l'Església, etc. Aquest tipus de pràctica de l'espiritualitat s'ha fonamentat en una representació de la dimensió absoluta com a entitat transcendent, Senyor Suprem i Absolut, com el Totpoderós, Creador de tot l'existent, predeterminador, revelador, Jutge Suprem, Castigador dels que no se sotmeten i Premiador dels sotmesos, Salvador, etc.

Llegir més

Necessitat d’una lectura continuada dels mestres del camí a la dimensió absoluta

No hi ha res més subtil i incopsable per a l'animal humà que el camí a la dimensió absoluta. Aquesta dimensió no és objectivable ni representable. Com caminar per on no hi ha punts de referència, ni està assenyalat el camí, ni es poden posar els peus sobre les petjades d'un altre? Com caminar un sender en el qual no hi ha res a buscar, res a aconseguir i res a fer? Cada pas del camí és una indagació i una creació...

Llegir més

La verificació sensitiva

Es parla de verificar sensitivament dels grans textos espirituals o verificar la bellesa o la veritat de la natura. Moltes vegades es comenta que la ment va més ràpida que el sentir, i que el sentir no és capaç de seguir el ritme de la ment i que, per tant, el sentir no pot verificar allò que la ment comprèn. [...] Hi ha aquí una confusió [...] El sentir, com la ment, té dues dimensions: la dimensió relativa i la dimensió absoluta...

Llegir més

SENSE PAU NO HI HA SUPERVIVÈNCIA COL•LECTIVA

No hi ha dubte que el procés i el conflicte entre Catalunya i Espanya han posat el pacifisme a la palestra, com feia molt de temps que no es veia. És una oportunitat per rellegir els seus grans mestres: Menno Simons, George Fox, Thoreau, Gandhi, Martin Luther King, etc. Fa uns dies, una persona propera, que llegia el llibre de Romain Rolland sobre la vida de Tolstoi, em va recordar la influència d'aquest sobre Gandhi però sobretot, el fet, nou per a mi, que Tolstoi va fer els seus primers aprenentatges de no-violència amb un lama budista tibetà que va conèixer de jove a la presó. Òbviament, la seva lectura lliure i experiencial dels evangelis li va permetre redescubrir la seva autenticitat i força transformadora, malgrat que la institució religiosa del seu entorn va intentar "neutralitzar" el seu discurs declarant-lo heretge.

Llegir més