Com les branques del niu

Text extret de la presentació del llibre:

TORRADEFLOT, Francesc, Las ramas del nido – Textos de cualidad humana profunda, Grupo Editorial Fonte – CITeS – Universidad de la Mística, Ávila /Burgos, 2024, 743 p. MÉS INFORMACIÓ

A la introducció, podem llegir:

“Les joies de les sàvies i els savis són com les branques del niu dels ocells, imprescindibles recers per poder aprendre després a volar lliures i a gaudir de l’aire fresc i de la vida en plenitud. La saviesa és la falda tendra i maternal que vivifica. És necessària però no suficient, és una llar i un solaç, però després cal volar. És un plaer per a mi poder compartir aquesta mostra del tresor d’humanitat que la vida ens ha regalat, que he rebut com el més preat dels delits i del que sempre em sentiré profundament agraït, indigne i en deute envers molts dels mestres i mestres que m’han nodrit. Reconec la saviesa humana com a imprescindible per construir i fonamentar qualsevol alternativa consistent i viable a la societat de l’explotació decadent que ens envaeix, confon, subjuga i enterra en la ignorància. No hi haurà llibertat ni alliberament consistent sense l’imprescindible i impostergable cultiu de la saviesa humana profunda o espiritualitat. Aquest cultiu és una experiència de comunió en allò humanum (Hans Küng) obert a una experiència profunda, plena i inefable d’humanitat profunda que expressa el sentit misteriós de l’Ecclesia Dei, de la Samgha, de la Umma i de tota fraternitat universal.

Estem davant d’un llibre que no existeix simplement per ser llegit, sinó que aspira a ser meditat text a text. Meditar aquí vol dir pensar en, reflexionar en, considerar, examinar, però sobretot sentir i vibrar. Aquest escrit s’assembla més a un llibre de meditació pausada que a un text per ser llegit de corregut. He preferit no comentar els textos per no condicionar excessivament aquest procés íntim d’assimilació, d’apropiació, que si bé es produeix inevitablement en qualsevol opera aperta, adquireix tot el sentit quan es tracta de la saviesa tradicional dels que ens precedeixen i que ens afecta i ens ofereix la possibilitat de ser autèntics cocreadors i copartícips de la saviesa perenne universal. Cada persona concreta està en un estat i un estadi singular des d’on interpreta cada text. Una  mateixa persona pot llegir el mateix text en diferents moments, situacions o etapes de la vida descobrint nous sentits i significats que resulten inesperats, sorprenents i suggeridors. La saviesa creadora permet, demana i es nodreix de la nostra creativitat que emana del nostre constant fluir interior i del dinamisme viu del nostre entorn.

La saviesa del passat pot aportar respostes als reptes del present? Estic convençut que sí. Per això comparteixo l’esforç de recórrer tants camins de saviesa i de procurar mostrar els seus fruits i riqueses. Són molts i diversos textos. Són el resultat d’anys de discreta investigació i indagació. El propòsit és propiciar l’accés a tant esforç i coneixement humà, tantes aportacions riques i sorprenents, per facilitar que els homes i dones de la societat de coneixement puguin aproximar-se a les fonts de saviesa, encara que només sigui per tenir l’oportunitat de beure a petits glops i calmar així les àrides i àvides boques de caminants nòmades a través de misterioses i solitàries nits i deserts, transformant així també la solitud del caminar en una experiència compartida. El savi o sàvia és «un indagador lliure girat, amb tota la seva ment, tot el seu cor i totes les seves forces, cap a la realitat del món», algú que fa de tots els éssers del cosmos els seus mestres, un constructor i enderrocador de construccions ruïnoses”