Crisi axiològica
Nihilismo y crisis axiológica. Una mirada sobre la perspectiva del eterno retorno en Nietzsche.
L'any 1881, trobem una gran quantitat de referències de Nietzsche en referència a la idea de l'etern retorn, un pensament que marcarà la seva obra de manera molt especial fins al final de la seva producció filosòfica. Potser aquest sigui un dels temes més problemàtics del seu pensament i un dels més subjectes a equívocs en intentar comprendre-ho. Fins i tot Nietzsche, si s'até a l'elaboració de la seva reflexió sobre el tema, va desenvolupant a poc a poc la seva comprensió cada vegada més treballada del pensament de l'etern retorn. El nostre objectiu ha estat intentar treure del pensament de l'etern retorn aquell contingut fonamental que amb tal doctrina es vol expressar. Fonamentalment, en la nostra manera de comprendre l'assumpte, el que Nietzsche planteja amb l'etern retorn no és tant una hipòtesi que pugui ser verificada pel que fa postulat científic, sinó una manera de ser del món i, principalment, d'estar en ell. El pensament més abismal és el de l'afirmació de la vida com a creació i llibertat que afirma i crea en l'etern moviment de recreació de el mateix de la vida, des de i per a la vida.
El posible quehacer universitario ante la crisis axiológica fruto del advenimiento de las sociedades de conocimiento.
És important assenyalar que en el present treball compartim d'entrada el plantejament proposat per M. Corbí sobre la situació actual que vivim com a humanitat i que va servir com a títol al 8è. Trobada Internacional CETR l'octubre del 2012: La crisi axiològica arrel de totes les crisis que pateix el nostre món. Com manejar-nos en ella. Estem d'acord que el canvi en la nostra manera de viure originat a la primera industrialització i que ha avançat i segueix avançant sense aparentment cap possibilitat de marxa enrere, afectant totes les societats del planeta d'una manera o altra, ha donat inici al que bé es pot considerar la més gran crisi viscuda per la humanitat a la base es troba, com encertadament ho assenyala Corbí, una profunda crisi axiològica: "la crisi axiològica que estem travessant és la més greu que ha patit la humanitat en la seva llarga història . En què es fonamenta aquesta afirmació?
Como se educa la gestión de las empresas en las sociedades del conocimiento occidentales. Un problema mal planteado
Els inicis de l'educació en la gestió van ser prometedors, el posteriorment proclamat sant, Bernardino Albizzeschi de Siena va publicar, a inicis del segle XV el primer pamflet sobre gestió, i una mica més tard el Franciscà Luca Pacioli en 1494 va publicar el primer llibre sobre comptabilitat , inagurant l'inici de l'educació en la gestió i direcció d'organitzacions. Va ser a París, l'any 1819, on es va desenvolupar la primera institució dedicada específicament a educar en la gestió, i una mica més tard en l'any 1852 a Anvers, Bèlgica es van constituir les primeres escoles d'educació superior l'Institut Supérieur de Commerce de l'Etat i l'Institut superior de Commerce Saint Ignace (Engwall & Zamagni, 1998). L'impuls a establir la gestió d'empreses com estudis universitaris es va realitzar per un doble motiu, primer per augmentar l'estatus dels comerciants i empresaris, que eren puixants econòmicament però no tenien rellevància social i segon perquè es reconeixia que el creixement de les empreses i activitat comercial era tan ràpid que no havien prou persones preparades per donar resposta a aquest creixement. En aquests inicis els estudis eren eminentment tècnics i encara que amb status "universitari" no gaudien de prestigi acadèmic. El desenvolupament dels mercats va promoure que les empreses no fossin únicament organitzades pels propietaris o familiars, sinó que una nova classe de gestors a sou va anar creixent i els estudis van ser guanyant en importància i transformant-gradualment en més especialitzats en gestió.
Crisi axiològica i canvi valoral a Mèxic. Perspectives per a la construcció d’un subjete social ètic.
Des d'aquest espai es comparteix la tesi que l'actual crisi axiològica i el canvi valoral de les societats contemporànies representa l'arrel de totes les crisis que pateix el nostre món. Com sabem, darrere de tota crisi econòmica, política, social, ambiental, religiosa, podem trobar una diversitat d'actes humans que atempten contra la convivència social guiats per l'afany de poder, de domini i de lucre que acaben per imposar les condicions de com ens relacionem tant en l'àmbit personal, social, nacional i internacional. Aquests actes que causen conflicte i que són motivats per valoracions que atempten contra l'Altre (persona, comunitat, classe social, raça, credo, poble, cultura, nació) són el nucli de la crisi axiològica, que si bé no és nova perquè sempre han existit relacions de dominació, sí exigeix però, una profunda revisió amb el propòsit de contribuir a la construcció de nous sabers i pràctiques que canviïn aquesta antropologia de poder per un procés d'humanització on es reconegui el profund valor de la vida com a totalitat amb seves intrínseques relacions de coexistència. Fins al moment no hem acabat d'entendre que l'existència humana depèn de la relació amb els altres, del relligament amb el món, amb la natura i amb l'espiritualitat.
LA GRAN CRISI AXIOLÒGICA QUE S’AMAGA SOTA LA CRISI DE LES RELIGIONS
La crisi terminal de les religions és molt més que una crisi religiosa, posa de manifest la crisi del patró general de construcció de projectes axiològics col·lectius (PAC) i la necessitat d'un nou patró. La crisi de les religions, s'està vivint en molts llocs com la liquidació d'alguna cosa ja clarament obsolet. És habitual pensar que la crisi de la religió no ha de tenir repercussions importants en la vida col·lectiva. Es creu que amb les ciències, que s'estenen a tots els aspectes de la vida humana, i amb una moral ben assentada i conseqüent, serà suficient. El fonament de la moral, segons aquesta opinió, seria la raó i les virtuts d'acord amb la naturalesa humana. Volem analitzar si això és així o, per contra, el col·lapse de les religions és un problema més greu que una simple crisi religiosa per a la humanitat del segle XXI, tant per a les societats en trànsit a les societats de coneixement, com per a les societats de coneixement mateixes. La nostra afirmació és que el col·lapse de les religions, com la que estem patint en molts llocs del planeta, és la major tragèdia que hem patit.