CETR A l'epistemologia axiològica iniciada per Marià Corbí s'afirma que els humans tenim un doble accés a la realitat gràcies al fet de parlar, i que això és el que ens diferencia de la resta d'animals. La nostra captació de la doble dimensió en la realitat té conseqüències: és allò que ens obre la possibilitat de l'art, la filosofia, allò que s'ha anomenat espiritualitat i l'acció desinteressada. El curs consta de 6 sessions, una al mes de gener a juny, on es treballarà, a més de la nova antropologia introduïda per l'epistemologia axiològica, i la seva conseqüència com la doble dimensió de la realitat, la noció de què allò que prenem per realitat és la nostra modelació, però que per necessitat la prenem com a descripció de com és la realitat; abordarem els dos tipus d'epistemologia: la mítica i la no mítica, entre d'altres temes extrets del llibre de Marià Corbí Proyectos colectivos para sociedades dinámicas. Principios de Epistemología Axiológica de la Ed. Herder.
El dilema de la generació millennial o ‘Generació Z’
Juntament amb Marta Granés durant el curs passat vam estudiar la generació millennial: vam extreure què els interessava, com es comportaven, què i com ho expressaven per tal de poder comprendre els seus trets valorals, és a dir com s’enfronta aquesta generació axiològicament al seu entorn, per tal de indagar les diferències amb generacions anteriors i esbrinar si es dona una bretxa generacional entre elles.
Si és cert que hi ha una bretxa profunda entre generacions, nosaltres postulàvem en el nostre treball que això tindria repercussions en la transmissió de la qualitat humana (QH) i la qualitat humana profunda (QHP) (termes que usem per anomenar el que els nostres pares volien significar quan parlaven de espiritualitat i que considerem més adequats al tenir en compte que hem abandonat l’antropologia resultant d’ interpretar l’humà com un compost de cos més esperit). Vam presentar una ponència al 13è. Encontre Internacional CETR al novembre del 2017.
Nosaltres vam estar analitzant diversos autors centrant-nos principalment en Marc Presky, Diana Oblinger i Don Tapscott. Ara ens hem topat amb aquest estudi dut a terme per investigadors de la Deusto Business School sobre aquesta generació que anomenen ‘Generació Z’ a partir de 600 enquestats. En el document hi trobem molt sintetitzat un esquema de les conclusions que resumeixen els trets d’aquesta generació. Y hem pogut comprovar que els resultats són plenament concordants amb els del nostre estudi.
Les conclusions d’aquest treball de camp porta als seus autors a afirmar que “esta generación se encuentra ante un dilema, una encrucijada en la que pueden elegir el mejor camino o perseverar en los fallos de las generaciones anteriores.”
Així resumeixen la manera de ser d’aquesta generació: “desconfían de la educación superior actual por su falta de pragmatismo y lejanía de las vanguardias tecnológicas. También podrán saber que los Z españoles votaron masivamente en las últimas elecciones y se muestran muy preocupados por la situación política. O que como empleados, lo más importante no es el sueldo como lo era para sus mayores sino el ambiente de trabajo y la capacidad de conciliar. Finalmente estos jóvenes, en coherencia con otros estudios recientes, apuestan por la buena noticia del emprendimiento como el empleo ideal.
Pero a la vez que todo lo anterior sucede, persisten demasiados jóvenes abocados a instalarse en la precariedad del empleo actual. Adolescentes que cuando dejen de serlo no podrán aspirar a formar una familia con los sueldos que percibirán. Nuevos votantes que ven que la nueva política ha envejecido demasiado rápido y volverán al desencanto. Jóvenes emprendedores que sufren los rigores de la misma administración que les anima a arriesgarse. Marcas que maquillan su falta de compromiso con su entorno con campañas de greenwashing dirigidas a estos nuevos consumidores. Además, son la primera generación que aspira a equilibrar la relación trabajo y vida privada. Y en lo que respecta a sus hábitos de consumo son fieles pero cambian si las recomendaciones y la experiencia no van alineadas; su uso compulsivo de las redes sociales ha hecho que lo normal allí acabe siéndolo también a la hora de comprar.
Una contradicción pura, dos realidades que conviven en una misma generación. En definitiva una situación comprometida para los jóvenes que no saben por qué optar, porque ni es bueno lo anterior ni lo que viene, porque el pasado no era tan malo ni lo es el presente. Casi la definición literal de dilema que nos ofrece el diccionario.
Pero lo que no aparece en ningún manual es la solución mágica a esta disyuntiva. Nuestra investigación pretende aportar desde el rigor científico las pautas del comportamiento de más de siete millones de españoles que están llamando a las puertas de nuestra sociedad.”
S’ens confirma que hi ha una bretxa i que caldrà treballar per a poder presentar-los la qualitat humana i la profunda de manera que els resulti significativa. Hi estem treballant.
Anar a l’article de Deusto
Relacionats
