“No som ningú vingut a aquest món, som aquest món” –insisteix sovint en Marià Corbí. Si no soc “algú”, què soc? On queda la consciència d’individualitat? I la responsabilitat sobre l’actuació? O, quin propòsit pot tenir la vida? Preguntes com aquestes sorgeixen a partir de la lectura de nombrosos textos de saviesa, de tradicions i èpoques ben diferents, que subratllen que els éssers humans ens veiem des d’una perspectiva equivocada, i que aquest error és l’arrel de la infelicitat. En diàleg amb en Marià, repassarem algunes d’aquestes afirmacions, mirarem d’aclarir dubtes, de treure’n les conseqüències. En resum, reflexionarem sobre la vida, sobre el sentit de les nostres vides.
El poder social de la Qualitat Humana Profunda

És possible una societat no egocentrada, no individualista, capaç de solidaritat per sobre dels interessos particulars?
Ètica i moral són necessàries, però solen abandonar l’activista social que, amb el desgast del temps, perd arguments i sobretot energia per seguir connectat a la causa i a la seva importància malgrat els reals o aparents fracassos. Tanmateix hi ha canvis socials profunds que han vingut per una acció singular i transformativa: l’acció desinteressada.
Es veuran alguns dels textos, mestres i moviments espirituals de diverses tradicions religioses i conviccions no religioses que han desenvolupat l’espiritualitat de l’acció, de l’alliberament, de la revolució, del canvi social.
