La realitat i la vida són directament un sentir gratuït: ho sabem però no en fem cas, i així ens mantenim en una relació amb tot primordialment per a treure’n profit, que fa que desaparegui del nostre horitzó tot allò del que no se’n pot treure rendiment. Aquest important text budista parla de la possibilitat d’una relació plenament qualitativa amb el què ens envolta, i de com desenvolupar-la.
Seguiremos las meditaciones de Nisargadatta posteriores a la publicación de Yo soy Eso. Nisargadatta es uno de los grandes maestros del Vedanta Advaita del siglo XX que enseña a recorrer el camino espiritual con la mente.
Joan de la Creu en els seus versos utilitza la imatge conjugal, com també fa Rumi, per expressar la unió amb Déu i la no dualitat. De la mateixa manera que Rumi és explícitament teista però amb un teisme cristià. Els poemes d’un gran místic i poeta ens ajudaran a aprendre a treballar en la via des de la sensibilitat. Pretenem superar les reticències al teisme i a la devoció. Per poder heretar la saviesa dels grans del passat aquestes reticències no són raonables. Llegirem els poemes: cántico espiritual, Romances, Dichos de luz y amor, Monte de perfección, y Canciones.
És un text important del budisme Mahayana inicial, escrit cap el segle IV de la nostra era que va tenir gran influència en el desenvolupament del budisme a la Xina, al Tibet i al Japó, convertint-se en un dels fonaments del budisme Chan. Aborda el reconeixement del món objectiu com una visió, com una manifestació de la ment: tots els fenòmens són buits, buits d’entitat i il·lusoris. Amb aquest coneixement s’arriba a comprendre que res ni ningú neix, viu i desapareix. És a causa de la memòria, la imaginació, el raonament i les afeccions, que donem per real el món que modelem. Tot està buit de substància, també la pròpia ment i la personalitat.
