En la quietud… Haikus

Una selecció de haikus de Pepa Torres, llicenciada en dret especialitzada en drets humans, cooperació europea i cooperació al desenvolupament. L’autora ha obtingut el primer premi en el III Concurs organitzat per Haiku-Barcelona. El haiku és una modalitat d’estrofa, de tres versos, d’expressió concisa, que força a centrar-se en el més essencial de l’experiència.

En la quietud
les ales es despleguen__
clarors i ombres

infinitat d’ulls
em tornen la mirada—
sóc dins o fora?

mínim besllum__
gestant un desenllaç
que ja és dins meu

temps de sequera
fa el sabor més intens
__paciència!

allò que fa
la lletra indeleble__
ah, més que tinta!

racons obscurs
han fet créixer al jardí
tulipes blanques

se’n faran somnis
dels afectes que dansen
abans de l’alba

clareja el dia—
davant el mar el cos
es fa mirada

temps de silenci
em ve un record sobtat
d’estances fosques

matí plujós—
desperta la muntanya
que dorm dins meu

petita flama
també em fan tremolar
els aires gèlids

del bull del dia
emergeixen haikus
quan es fa fosc

boira espessa
avança pas a pas
de sobte el cim!

aquest matí
veu l’abellerol
els seus bells colors?

reverdeixen
les branques ennegrides__
torna el temps càlid

subtil fermesa
l’ametller que floreix
sense debatre’s

estols d’estornells
que ni el vent fa defallir
tornen a casa

oh! tantes flors__
després d’un hivern aspre
un nou jardí

què fa entre acàcies?
contempla com declinen
hàlits de cadmi

a la tardor
record de fulles seques
endutes pel vent

arbre impassible
vent de tardor et despulla
sense recança

nit de tempesta—
mor el cactus i grana
l’arròs del delta

entre creixent
i decreixent avances
pàl·lida lluna

velles memòries—
en germinen llavors
dies plujosos

quin verd tan tendre!
les cotorres callades
damunt la gespa

m’assec al banc
on fa uns dies jugava
el meu nebot

nin girant entorn
la seva llum
desvetlla
tendreses mudes

pas de pingüí__
arrossega la bata
flonja
pel marbre

petit dorment
també són fets de somnis
els nostres jocs