Montserrat Cucarull Una reflexió sobre els resultats obtinguts d'una lectura realitzada alhora de tres textos de saviesa allunyats culturalment i pertanyents a diferents tradicions espirituals, com són l'Evangeli de Lluc (tradició cristiana), els ensenyaments de Lin Chi (budisme), i l'Alcorà, (Islam). Tot un repte per què tot allunyant-se de prendre's al peu de la lletra el què diuen els textos, Cucarull en fa una lectura simbòlica indagant les seves propostes de qualitat humana (CH) i qualitat humana profunda (CHP) des de diferents perspectives, a través de les experiències i vivències de tres grans mestres. El repte per a l'autora consistirà a saber llegir aquests textos, intentant identificar allò que és propi del moment cultural, històric i de la tradició en què van ser escrits i sense necessitat de creure res, poder captar i certificar la qualitat humana que traspuen.
En la quietud… Haikus
Una selecció de haikus de Pepa Torres, llicenciada en dret especialitzada en drets humans, cooperació europea i cooperació al desenvolupament. L’autora ha obtingut el primer premi en el III Concurs organitzat per Haiku-Barcelona. El haiku és una modalitat d’estrofa, de tres versos, d’expressió concisa, que força a centrar-se en el més essencial de l’experiència.
En la quietud
les ales es despleguen__
clarors i ombres
infinitat d’ulls
em tornen la mirada—
sóc dins o fora?
mínim besllum__
gestant un desenllaç
que ja és dins meu
temps de sequera
fa el sabor més intens
__paciència!
allò que fa
la lletra indeleble__
ah, més que tinta!
racons obscurs
han fet créixer al jardí
tulipes blanques
se’n faran somnis
dels afectes que dansen
abans de l’alba
clareja el dia—
davant el mar el cos
es fa mirada
temps de silenci
em ve un record sobtat
d’estances fosques
matí plujós—
desperta la muntanya
que dorm dins meu
petita flama
també em fan tremolar
els aires gèlids
del bull del dia
emergeixen haikus
quan es fa fosc
boira espessa
avança pas a pas
de sobte el cim!
aquest matí
veu l’abellerol
els seus bells colors?
reverdeixen
les branques ennegrides__
torna el temps càlid
subtil fermesa
l’ametller que floreix
sense debatre’s
estols d’estornells
que ni el vent fa defallir
tornen a casa
oh! tantes flors__
després d’un hivern aspre
un nou jardí
què fa entre acàcies?
contempla com declinen
hàlits de cadmi
a la tardor
record de fulles seques
endutes pel vent
arbre impassible
vent de tardor et despulla
sense recança
nit de tempesta—
mor el cactus i grana
l’arròs del delta
entre creixent
i decreixent avances
pàl·lida lluna
velles memòries—
en germinen llavors
dies plujosos
quin verd tan tendre!
les cotorres callades
damunt la gespa
m’assec al banc
on fa uns dies jugava
el meu nebot
nin girant entorn
la seva llum
desvetlla
tendreses mudes
pas de pingüí__
arrossega la bata
flonja
pel marbre
petit dorment
també són fets de somnis
els nostres jocs
Relacionats
