Marta Granés Avui, l'execució dels sentits passa pels aparells tecnològics. Però la tecnologia no proporciona experiències sensitives directes que immisceixin tots els sentits, i com a animals que som, els necessitem completament activats per sentir-nos plenament vius.
Tenir l'atenció focalitzada en allò tecnològic redueix fisiològicament i psicològicament l'ús dels sentits (es redueix a l'oïda ia la vista) i això restringeix la riquesa de l'experiència humana.
Podríem afirmar que els joves d'ara són la generació més amputada sensitivament de la història. I, el pitjor de tot és que no noten l'absència, ja que mai no han viscut una altra cosa. El que és qualitatiu mai ha estat aquí.
Encontre Internacional CETR – 2016
La finalitat de l’eix de l’Encontre és doble:
-Estudiar quina ha de ser l’orientació final dels Projectes axiològics col·lectius (PACs) en les societats de coneixement,
-i quina ha de ser l’orientació final que caldrà donar al llegat de saviesa dels nostres avantpassats i al cultiu de la CHP, d’acord també amb les societats de coneixement.
Aquest doble aspecte del nostre treball ha de formar una unitat coherent.
Intentarem descriure breument aquest doble aspecte i la seva unitat:
PRIMER. En les societats en què les ciències i les tecnologies estan en continu i accelerat desenvolupament, amb la consegüent creació de nous productes i serveis, es genera una dinàmica poderosa al servei de l’explotació del medi i dels grups humans.
No podem continuar amb aquest plantejament perquè ens conduiria, a curt termini, a un desastre mediambiental i social.
L’única solució per a aquesta situació, que no té marxa enrere, és utilitzar tot aquest potencial de ràpid creixement
-per augmentar la qualitat de la vida humana i del medi,
-i a través d’aquesta qualitat fer créixer la felicitat humana en entorn.
No hi ha altra solució raonable i viable.
SEGON. En aquest tipus de societats, les tradicions religioses i espirituals de la humanitat i el cultiu de la qualitat humana profunda (CHP) no poden oferir formulacions de veritats immutables, ni submissions, tampoc la salvació en una altra vida, perquè tot això suposa creences, i les societats de canvi continu en tots els àmbits de la vida, no poden creure.
-La única pretensió del cultiu de la CHP,
-i l’únic que poden oferir les tradicions heretades
-és saviesa i felicitat a la vida dels individus i els grups.
Aquesta és l’única solució raonable i viable, d’acord amb les societats de coneixement.
La pretensió dels PACs de les societats de coneixement i la pretensió del cultiu de la CHP i d’assumir l’herència dels nostres avantpassats, és una i única:
-la qualitat integral de la vida humana, en un mitjà també de qualitat.
Aquesta qualitat integral, contínuament millorada per mitjà de les tecnociències i les seves possibles serveis i productes, tot en continu i accelerat creixement,
-Estarà al servei de la felicitat humana
-en un mitjà contínuament cura i també millorat.
A continuació fem una prospecció sobre què podrien orientar les ponències. Es tracta d’un tempteig que no té més valor que aquest. Volem únicament mostrar la importància i possibilitats de la temàtica.
Els temes a tractar es podrien centrar en:
-Mostrar que no és viable un creixement accelerat de les tecnociències (TC) i la cultura d’explotació del medi i de les persones. Aquesta inviabilitat, ja a curt termini, pot mostrar-se en diferents àmbits de la vida dels col·lectius.
-Mostrar les greus conseqüències per al medi d’actitud explotadora.
-Mostrar les conseqüències per a la gran majoria dels grups humans. La terrible explotació inconsiderada i cada dia més pronunciada i patent dels col·lectius humans utilitzant els TC.
-Els gravíssims inconvenients que es generen que les TC i les seves possibilitats estiguin en mans de petits grups de financers i de grans companyies manufactureres, que les controlen al servei del màxim benefici econòmic, en el temps més breu.
-Moltes TC neixen i es desenvolupen al servei de l’explotació. Fins i tot les que estan a favor del bé de les gents, presten aquest servei si amb ell s’aconsegueixen beneficis per a les inversions que s’han de fer.
Hauríem d’esforçar-nos per imaginar les possibilitats que les TC, que ja existeixen i les es podrien crear, podrien oferir per a la qualitat a la vida humana en totes les seves dimensions:
-a la comunicació,
-en les organitzacions,
-a la medicina,
-a la farmàcia,
-en l’educació i en la formació contínua,
-en l’educació i en la formació contínua en els països no desenvolupats,
-a la promoció dels països en desenvolupament o en crisi,
-a la qualitat de la urbanització,
-en l’agricultura,
-en tots els camps de la indústria,
-en l’economia,
-en la cura del medi com un jardí,
-a la conservació de les espècies animals i vegetals,
-etc.
El que hauria de comptar en tots aquests camps no seria els dividends de les inversions, sinó la qualitat de la vida humana i la qualitat del medi, mitjançant una economia de servei i no d’explotació.
La preocupació número u del creixement de les TC hauria de ser no els diners sinó la qualitat de vida.
Caldrà mostrar que la qualitat de la vida humana i la felicitat humana exigeixen la centralitat del cultiu de la dimensió absoluta (DA) de la realitat i el cultiu de la CHP en la vida col·lectiva dels grups, en els PACs, i en la vida de cada individu.