Encontre Internacional CETR – 2016

La finalitat de l’eix de l’Encontre és doble:
-Estudiar quina ha de ser l’orientació final dels Projectes axiològics col·lectius (PACs) en les societats de coneixement,
-i quina ha de ser l’orientació final que caldrà donar al llegat de saviesa dels nostres avantpassats i al cultiu de la CHP, d’acord també amb les societats de coneixement.
Aquest doble aspecte del nostre treball ha de formar una unitat coherent.

Intentarem descriure breument aquest doble aspecte i la seva unitat:

PRIMER. En les societats en què les ciències i les tecnologies estan en continu i accelerat desenvolupament, amb la consegüent creació de nous productes i serveis, es genera una dinàmica poderosa al servei de l’explotació del medi i dels grups humans.

No podem continuar amb aquest plantejament perquè ens conduiria, a curt termini, a un desastre mediambiental i social.
L’única solució per a aquesta situació, que no té marxa enrere, és utilitzar tot aquest potencial de ràpid creixement
-per augmentar la qualitat de la vida humana i del medi,
-i a través d’aquesta qualitat fer créixer la felicitat humana en entorn.

No hi ha altra solució raonable i viable.

SEGON. En aquest tipus de societats, les tradicions religioses i espirituals de la humanitat i el cultiu de la qualitat humana profunda (CHP) no poden oferir formulacions de veritats immutables, ni submissions, tampoc la salvació en una altra vida, perquè tot això suposa creences, i les societats de canvi continu en tots els àmbits de la vida, no poden creure.
-La única pretensió del cultiu de la CHP,
-i l’únic que poden oferir les tradicions heretades
-és saviesa i felicitat a la vida dels individus i els grups.

Aquesta és l’única solució raonable i viable, d’acord amb les societats de coneixement.

La pretensió dels PACs de les societats de coneixement i la pretensió del cultiu de la CHP i d’assumir l’herència dels nostres avantpassats, és una i única:
-la qualitat integral de la vida humana, en un mitjà també de qualitat.

Aquesta qualitat integral, contínuament millorada per mitjà de les tecnociències i les seves possibles serveis i productes, tot en continu i accelerat creixement,
-Estarà al servei de la felicitat humana
-en un mitjà contínuament cura i també millorat.

A continuació fem una prospecció sobre què podrien orientar les ponències. Es tracta d’un tempteig que no té més valor que aquest. Volem únicament mostrar la importància i possibilitats de la temàtica.

Els temes a tractar es podrien centrar en:
-Mostrar que no és viable un creixement accelerat de les tecnociències (TC) i la cultura d’explotació del medi i de les persones. Aquesta inviabilitat, ja a curt termini, pot mostrar-se en diferents àmbits de la vida dels col·lectius.
-Mostrar les greus conseqüències per al medi d’actitud explotadora.
-Mostrar les conseqüències per a la gran majoria dels grups humans. La terrible explotació inconsiderada i cada dia més pronunciada i patent dels col·lectius humans utilitzant els TC.
-Els gravíssims inconvenients que es generen que les TC i les seves possibilitats estiguin en mans de petits grups de financers i de grans companyies manufactureres, que les controlen al servei del màxim benefici econòmic, en el temps més breu.
-Moltes TC neixen i es desenvolupen al servei de l’explotació. Fins i tot les que estan a favor del bé de les gents, presten aquest servei si amb ell s’aconsegueixen beneficis per a les inversions que s’han de fer.

Hauríem d’esforçar-nos per imaginar les possibilitats que les TC, que ja existeixen i les es podrien crear, podrien oferir per a la qualitat a la vida humana en totes les seves dimensions:
-a la comunicació,
-en les organitzacions,
-a la medicina,
-a la farmàcia,
-en l’educació i en la formació contínua,
-en l’educació i en la formació contínua en els països no desenvolupats,
-a la promoció dels països en desenvolupament o en crisi,
-a la qualitat de la urbanització,
-en l’agricultura,
-en tots els camps de la indústria,
-en l’economia,
-en la cura del medi com un jardí,
-a la conservació de les espècies animals i vegetals,
-etc.
El que hauria de comptar en tots aquests camps no seria els dividends de les inversions, sinó la qualitat de la vida humana i la qualitat del medi, mitjançant una economia de servei i no d’explotació.
La preocupació número u del creixement de les TC hauria de ser no els diners sinó la qualitat de vida.
Caldrà mostrar que la qualitat de la vida humana i la felicitat humana exigeixen la centralitat del cultiu de la dimensió absoluta (DA) de la realitat i el cultiu de la CHP en la vida col·lectiva dels grups, en els PACs, i en la vida de cada individu.