Skip to content

Apunts d’art no-dual. L’ (altre) dit que assenyala la lluna (1)

1. Els ensenyaments de les escriptures budistes no són més que dits assenyalen a la llunadiu aquesta cèlebre sentència del mestre zen Yüan-wu.És l’art un altre dit que assenyala la lluna?Hi ha forces artistes que així ho confirmen. Vegem que diuen alguns d’ells: Balthus, el pintor, ens comenta: Pintar no té gens que veure amb el comerç ni amb la moda, és una aventura personal, exigent i feroç la meta de la qual és l’aparició de la bellesa inefable. Obra mística per excel•lència. Per què, si no, anava el pintor a suportar tants dessabors i estretors, per què anava a consagrar el temps a aquest sofriment sublim?Sempre he considerat que la pintura és una recerca de la Meravella, una mica semblant a la marxa nocturna dels Mags cap a Betlem. Cal seguir l’estrella que guia per a arribar a l’aparició. És una mica difícil d’explicar avui dia, sobretot en l’àmbit…

Leer más

Apunts d’art no-dual. L’ (altre) dit que assenyala la lluna (2)

A quin oferiment ens convida l’Art? A comprendre i a sentir com la Veritat i la Bellesa s’estan explicitant a través de les formes de l’obra d’art. A contemplar el rostre de la Realitat absoluta a través de l’obra d’art. Ni més ni menys.L’art és una via de comprensió-sentir que utilitza l’expressió formal. S’expressa mitjançant les formes a través dels sentits. L’obra d’art no-dual és Realitat-absoluta-formal que és comprensió no-dual de la Realitat.Tant per l’artista com creador com per l’esteta com contemplador no és un camí fàcil. El mestre de Castaneda, don Juan, li diu: 2. A quin oferiment ens convida l’Art? A comprendre i a sentir com la Veritat i la Bellesa s’estan explicitant a través de les formes de l’obra d’art. A contemplar el rostre de la Realitat absoluta a través de l’obra d’art. Ni més ni menys.L’art és una via de comprensió-sentir que utilitza l’expressió formal. S’expressa…

Leer más

La pequeña crónica de Ana Magdalena Bach

Barcelona: Juventud, 1947. Selección: Una mezcla maravillosa de grandeza y humildad irradiaba de él... Estaba convencido de su fuerza, pero el que él fuese el portador de esa fuerza le dejaba completamente indiferente y ni siquiera pensaba en ello; lo único que le conmovía era la música, y algunas veces aparentaba creer que con aplicación, estudio constante y fervor, cualquier hombre hubiera podido elevarse hasta el lugar que él ocupaba. (16) ... la Pasión de San Mateo y la de San Juan, las obras que más profundamente conmovieron su alma. Una vez entré inesperadamente en su cuarto cuando estaba componiendo el solo de contralto "¡Oh, Golgota!", de la Pasión de San Mateo. ¡Cómo me conmoví al ver su rostro, en general tranquilo, fresco y colorado, de una palidez cenicienta y cubierto de lágrimas! No me vio; volví a salir silenciosamente, me senté en la escalera, ante la puerta de su…

Leer más

La música com vehicle espiritual des de la tradició cristiana

Des de la tradició cristiana La música i el cant, en general, poden dir i transmetre tots els sentiments del nostre cor i fins poden exercir un poder curatiu ja que permeten expressar no només sentiments de joia sinó també udols de sentiments indicibles que gosem dirigir a Aquell qui és capaç de guarir-nos. En la Bíblia es diu que quan el rei Saül era pres d’un mal esperit que el turmentava “David prenia la cítara i es posava a tocar, i el rei Saül es calmava i s’allunyava d’ell el mal esperit”. (1S 16,23) Especialistes en el món dels sentiments diuen que darrera de tota depressió s’hi amaga un immens anhel que el cor humà ja no resisteix. “Cantar és propi del qui estima” deia sant Agustí. I, potser no tant perquè estima, com perquè, tenint el cor a vessar, les paraules ja no li basten. A vessar de…

Leer más
Volver arriba