CETR L'article planteja una crítica a la manera com s'entén el pas cap a les anomenades societats del coneixement, assenyalant que aquest procés no suposa una transformació real mentre continuï dominat pel capitalisme neoliberal. La ciència i la tecnologia han estat absorbides per un sistema basat en l'individualisme, el lliure mercat i la rendibilitat a curt termini, cosa que impedeix afrontar de manera efectiva tant la crisi ecològica global com el canvi profund en les formes de viure i sobreviure, avui marcades per la interdependència i el coneixement. Davant de discursos com el “capitalisme verd”, el “capitalisme conscient” o el “multicapitalisme”, l'article exposa que aquestes propostes no trenquen amb la lògica del sistema, sinó que la maquillen incorporant selectivament crítiques ecològiques i socials per assegurar-ne la continuïtat. Transitar cap a les societats del coneixement, només serà possible mitjançant un projecte axiològic col·lectiu que superi l'individualisme, reconegui la interdependència entre éssers humans i naturalesa, i situï el desenvolupament científic i tecnològic al servei del benestar comú i de la vida en conjunt.
Especial Joan Maragall (1860-1911)
Amb motiu del centenari de la seva mort (i els 150 anys del naixement) la figura de Joan Maragall, poeta i assagista, s’ha fet més present aquests darrers mesos en diverses publicacions i actes culturals. Volem aprofitar l’ocasió per a recordar un itinerari de recerca que continua sent una aportació ben viva per alimentar les cerques de qualitat humana i espiritualitat al segle XXI. Un itinerari que el portà a transcendir creences i institucions, a situar-se al bell mig de la vida –ben a prop del “batec de l’Univers”–, a fer-se solidari amb el patiment d’altri, bel·ligerant amb les estructures injustes, i amant agraït de l’existir en qualsevol de les seves manifestacions.
Preguntant-se perquè escriu el que escriu, Maragall ve a dir que no pot reservar-se per a si mateix aquest tast d’Absolut, de certesa, de llibertat plena, d’universalitat i que, fent-ho saber, pot ajudar a altres a reconéixer allò que viuen, la possibilitat d’eternitat aquí i ara. Compartint-la vol contagiar la seva sort i fer del seu ofici un acte d’agraïment.
Us oferim una selecció de textos que us podeu descarregar en aquest enllaç.
Inclou, en primer lloc, un petit esbós de la seva biografia intel·lectual, a partir d’alguns fragments del llibre d’Ignasi Moreta, No et facis posar cendra (Fragmenta, 2010):
- L’eternitat aquí i ara: pensament i religió en Joan Maragall (Ignasi Moreta)
Seguidament, una tria d’articles representatius (respectant l’idioma -català o castellà- en que foren publicats) presentats aquí en ordre cronològic:
- Como los enamorados
- L’església cremada
- Carta a una señora
- Los vivos y los muertos
- La panacea
I també una petita tria de Poemes
I com a primer tast, aquest pensament:
“Que n’hi ha de maneres, d’entendre la vida, de sentir-la! Nosaltres, homes d’avui, hem d’abarcar totes les que puguem, tastar-les totes, que, ben tastades, no n’hi ha ni una on no s’hi trobi quelcom de gust, de l’aroma immortal que és el gran secret de les coses […] Avui el nostre esperit, obert als quatre vents, és indulgent amb una indulgència robusta i de bon ésser, més gran i més forta que tots els dogmes i tots els axiomes i tots els exclusivismes, perquè té prou serenitat i prou altesa per a dir a cada un d’ells, ans els més oposats, amb mitja rialla quasi divina: “Tu deus tenir raó, i tu també, i tu també, perquè tots en podeu tenir”.
Ja ha passat el temps de les santes indignacions i d’escandalitzar-se i de lluitar i morir per una idea. En això hi podia haver certa grandesa d’època; però jo crec que la grandesa d’avui, la nostra, consisteix no en morir per una idea sinó en viure per totes. Viure, viure tot el que es pugui en extensió i en intensitat.”
(Joan Maragall [pseudònim “Panphilos”]: “Nietszche”, L’Avenç, 2a època, (1893), p. 195-197)
Relacionats
