És possible una societat no egocentrada, no individualista, capaç de solidaritat per sobre dels interessos particulars? Ètica i moral són necessàries, però solen abandonar l’activista social que, amb el desgast del temps, perd arguments i sobretot energia per seguir connectat a la causa i a la seva importància malgrat els reals o aparents fracassos. Tanmateix hi ha canvis socials profunds que han vingut per una acció singular i transformativa: l’acció desinteressada. Es veuran alguns dels textos, mestres i moviments espirituals de diverses tradicions religioses i conviccions no religioses que han desenvolupat l’espiritualitat de l’acció, de l’alliberament, de la revolució, del canvi social.
Espiritualitat sense Déu per un Món nou

1ª Classe
2ª Classe
3ª Classe
4ª Classe
Relacionats

La tecnodiversitat és, segon el filòsofs xinès Yuk Hui, una aproximació a la tècnica des de diverses cosmovisions culturals que mostren com la producció i desenvolupament tecnològica pot anar més enllà de la monotècnica i la monocultura que el sistema hegemònic està imposant. El treball de Yuk Hui posa en diàleg la tradició xinesa del dao i Confuci amb la tècnica per fer-nos pensar en com podria desenvolupar-se aquesta capacitat humana des del camí de la no-egocentració i de la no-acció. Es pot desenvolupar una pregunta per la tècnica des de la qualitat humana? Durant tres sessions ens aproximarem a la proposta d’aquest filòsof i veurem la necessitat de la qualitat humana i la qualitat humana profunda per al desenvolupament tecnocientífic.

Mark Fisher va popularitzar la frase “és més fàcil imaginar la fi del món abans que la fi del capitalisme”. La seva crítica va dirigida a la impossibilitat de pensar, col·lectivament, en un nou paradigma que ens allunyi del capitalisme i sobre tot que lligui el desig humà a aquestes noves formes culturals postcapitalistes. D’altre banda, l’Epistemologia Axiològica de Marià Corbí ofereix noves interpretacions antropològiques i epistemològiques que ens ajuden a entendre la crítica de Fisher i la possibilitat de construir un nou marc cultural postcapitalista des del cultiu de la qualitat humana i qualitat humana profunda.