José Manuel Bobadilla Som un animal amb un doble accés a la realitat. Un accés relatiu a les necessitats humanes dominat per les formes i un altre de no relatiu a les necessitats humanes i no condicionat per les formes. Un dels nostres principals sentits, com a animals depredadors que som, és la mirada. Mirar el món és una manera de sentir el món i, per tant, depenent de com el mirem, el nostre sentir hi estarà condicionat. Mirem el món des d'un llenguatge concret i actualment el llenguatge que dona forma a la nostra mirada és el llenguatge abstracte de les ciències i les tecnologies. La nostra manera de mirar el món està construïda des de la tècnica; una mirada que instrumentalitza l'entorn i ens impedeix tornar a les coses de manera neta, és a dir, alliberada de les formes en les formes. A les societats de coneixement, el domini de llenguatge abstracte construeix la barrera científica i tecnològica que ens diu que una flor és simplement una flor, o com a molt, ens proporciona una mirada biològica de la flor. No hi veiem el misteri dels mons perquè el nostre mirar està tancat en el prisma científic i tecnològic.
Generació Y: un vídeo
All work and all play és un vídeo sobre la irrupció en la vida social dels fills de la generació X (la dels baby boomers). Recull en uns pocs minuts els punts essencials de l’estudi que ha dut a terme l’empresa brasilera Box1824 (especialitzada en ciències del comportament i tendències del consum), sobre la joventut nascuda entre els primers 80s i el canvi de mil·lenni.
És la primera generació nativa del planeta digital, joves que han crescut amb les mans sobre els teclats, els dits i els ulls a les pantalles, respirant realitat virtual, un món globalitzat, habitant la xarxa de xarxes, super, hiper, connectats en un entorn en què les categories espai-temps adquireixen sentits radicalment nous.
Se’ls coneix també com Millennials (-coincideixen amb el canvi de mil·lenni-), i encara que amb les diferències pròpies de les condicions econòmiques i socials de les diferents zones planetàries, aquests 2.300 milions de joves comparteixen una sèrie de característiques. Rodrigo Cerda, de l’Agència de comunicació i fundraising Miltrescientosgramos, una empresa formada ja majoritàriament per millennials, apunta que aquesta pot ser considerada la primera joventut “global”, la generació de joves més gran en nombres absoluts amb una perspectiva planetària, i destaca com a trets característics: pluralitat, pragmatisme, no utòpics, amb pensament no lineal, nou comportament multitasking (fer diverses coses alhora), marcats per la interconnectivitat i creixement exponencial de continguts a internet, i el que millor els defineix és el desenvolupament de tasques col·laboratives, l’open source (codi obert) al servei de facilitar l’intercanvi, i el crowdsourcing (col·laboració oberta i flexible).
Joves que, amb els seus hàbits, estan influenciant directament les estratègies de màrqueting de les empreses, i també empenyent la transformació dels sistemes socials, a partir de l’impacte de les seves iniciatives ciutadanes independents recolzant-se en la força comunicativa i organitzativa dels media. Sense necessitat de grans inversions, les noves tecnologies de la informació i la comunicació ofereixen unes possibilitats d’influència i transformació de la vida política i social incommensurables. Si se saben aprofitar: i aquest és un dels puntals del poder d’influència d’aquesta nova generació. Potser la generació jove amb més poder a la història -dirà Rodrigo Cerda- i també els catalitzadors dels canvis més grans de la humanitat.
Deu minuts de vídeo que conviden a la reflexió sobre la imparable dinàmica de transformació posada en marxa, en tots els ordres, una dinàmica que no es pot deixar en mans de l’atzar. És, en certa manera, una crida a la presa de consciència sobre la responsabilitat social en aprofundir en l’orientació i gestió d’uns sistemes i formes socials que ja no deixaran de transformar-se cada vegada a major velocitat.
Relacionats
