Introducció

L'objectiu d'aquest treball és abordar la formalitat del valuós-concret. Partint de la hipòtesi que els humans som animals constituïts per la parla i que és a través d'ella que configurem i transmetem el valuós hem considerat que la lingüística hauria poder-nos ajudar per al nostre propòsit. Ens hem valgut dels estudis de la lingüística, en concret els de Greimas, que indaguen la formalitat pròpia de la semàntica qualitativa de narracions axiologizants com els contes populars, les narracions i alguns mites. Som animals que ens vam constituir parlant i aquesta comunicació entre subjectes és la semiotització de la relació amb el medi (relació S-O). El que intentarem investigar és la formalitat de la comunicació del axiològic que es compleix en el llenguatge natural per ser valoral en no intervenir-hi ni les ciències ni les tecnologies. Quan entre el Subjecte i el Objecte opera la tecnociència, la relació S-O deixa de ser axiològica pel que en la comunicació S-S deixa de donar-se la semiotització estimulativa pròpia de la relació preindustrial amb el medi expressada en la llengua natural.

La pretensió del treball és una reflexió sobre l'epistemologia axiològica. A partir d'un cas pràctic, intentarem posar de manifest, els criteris i les opinions, basats en una epistemologia mítica que encara estan operant; mostrarem els arguments en què es recolza el text que analitzem, al mateix temps que explicarem alguns conceptes respecte a la nova antropologia en la qual es fonamenta l'epistemologia axiològica. Per a això hem partit d'una breu publicació que reuneix alguns assajos i conferències de Bertrand Russell, un conjunt de textos que mostren el seu pensament respecte al fet de ser cristià, al paper que han jugat les religions, la moral, el que ell diu que creu .... És, en definitiva, una crítica a les religions. Encara Bertrand Russell va ser reconegut per les seves contribucions a temes tan purament abstractes com la lògica i la teoria del coneixement, també se li va reconèixer socialment com un dels grans ateus en moral i religió fins al punt que se li va vetar a la universitat de la ciutat de Nova York després d'haver estat convidat per cobrir una vacant.

Les societats humanes són canviants tant temporal com geogràficament. Aquesta és una de les pedres angulars del treball de l'antropologia social i cultural, que durant més d'un segle d'existència ha dedicat bona part de les seves energies a aprofundir en el com, per què, on, quan ... de les variacions de la vida de la gent. Es pot afirmar que dels motius de diferenciació entre les societats el més bàsic és el que l'antropologia econòmica i l'antropologia política presenten com "revolucions", com per exemple ho van ser l'agrícola o la industrial, referint-se a elles com "les grans transformacions en la complexitat social humana "(Lewellen, 2009: 69). Aquestes grans transformacions parteixen d'un canvi radical en la manera de vida de les societats i els seus efectes s'estenen a la resta dels àmbits de l'existència de les dones i els homes que les formen. Un d'aquests àmbits, segurament un dels més fonamentals, és el de la definició de la naturalesa humana.

Tant la bioètica global com l'epistemologia axiològica tenen un origen comú, que anomenarem la "revolució contemporània del saber". Les dos, són propostes de pensament i d'acció que volen sortir-li al pas al desmantellament axiològic de les societats de coneixement. La bioètica global i l'epistemologia axiològica es converteixen, per a les societats actuals ja siguin societats de coneixement o societats en trànsit, en dues eines pertinents per a la continuació intel•ligent del procés d'hominització. En aquest sentit, les dues propostes no només són complementàries, sinó que s'impliquen mútuament quan es tracta d'elaborar Projectes axiològics concrets PACs. És a dir, maneres de vida que les comunitats humanes, dins de coordenades espai-temporals i culturals específiques, han d'assumir per a la construcció dels seus fins, els seus valors, les formes de cohesió i d'organització social, i d'aquesta manera resistir a les formes de deshumanització que posen en risc la sostenibilitat humana i planetària.