La fusió de política i espiritualitat en l’ensenyament de l’africà Cheikh Ahmadou Bamba

Quan vaig decidir escriure un llibre sobre el místic musulmà senegalès Cheikh Ahmadou Bamba (1853-1927), fundador de la comunitat sufí de la Muridiya, vaig voler emfatitzar en el títol la importància d’aprendre d’Àfrica. A Occident portem una inèrcia històrica que ens assegura que de l’Àfrica hi ha molt per prendre però res per aprendre. Amb el cas d’aquesta figura cabdal de l’espiritualitat africana, però, veiem que els ensenyaments que brollen en un moment donat i en una terra en concret depassen fronteres i marcs temporals.

Ahmadou Bamba es dirigia al cor, i de cor tots i totes en tenim. Aquesta dimensió individual, de transformació personal no té sentit -i aquí trobem l’èmfasi africà- sense la dimensió comunitària. Per tant, política i mística es dilueixen en un únic cos certament complex i no sempre fàcil d’equilibrar. En un dels seus llibres més coneguts, de fort caràcter pedagògic, aquest savi escriu:

Conèixer molts remeis no li serveix al malalt si no n’utilitza cap per guarir-se o per guarir a milers de malalts. […] La ciència es divideix, segons els mestres, en dues parts, l’esotèrica i l’exotèrica.
L’exotèrica regeix l’acció humana, l’esotèrica els estats de l’ànima.
La primera es coneix com a fiqh (jurisprudència) i la segona com a tasawuf (sufisme).
És obligatori començar pel fiqh abans d’abordar el sufisme. […] Qui aconsegueixi reunir ambdues ciències (fiqh i tasawuf) és un bon model, hem de seguir el seu exemple. […] La ciència és superior a l’acció, és el seu fonament i el seu origen. Beneït qui l’aconsegueix! Però el coneixement no pot produir fruits ni generar avantatges si no és amb la seva posada en pràctica. Persevera en la combinació de teoria i pràctica.  […] La majoria de defectes humans tenen l’origen en la por a las crítiques i en l’amor als elogis.
Massalik al-Jinan [Camins cap al Jardí] (fragments)

Ahmadou Bamba va patir, en les últimes tres dècades de la seva vida, la repressió colonial francesa, primer amb la deportació i després, fins a la seva mort, amb la presó domiciliària. Va ser acusat de resistència i insubmissió a l’ordre establert. No obstant això, ell sempre va predicar la no violència i el perdó per als seus repressors i se’l considera el Gandhi africà.

El seu ensenyament, amb la que va seduir a milers de persones de tot tipus i condició, homes i dones, joves i vells, pobres i rics, va convertir la seva comunitat en un exemple de resiliència, solidaritat i autogestió. Entre els seus principals atractius, l’empoderament cultural i el trencament amb certes tradicions de l’elit religiosa i aristocràtica de la societat wolof que, en aquell moment, vivia el sacseig provocat per la irrupció colonial de França:

“No et deixis enganyar per la meva condició d’home negre per no aprofitar-te de la meva obra. El més honorable davant Déu és, segur, qui més expressi la seva consciència plena, sense cap tipus de discriminació! El color negre de la pell de cap manera serà el motiu de l’estupidesa d’algú o de la seva incapacitat per comprendre. […] No atorguis en exclusiva els avantatges de Déu als clàssics, ja que et perdràs. A vegades algú dels Temps Moderns domina secrets que s’ignoraven en els Temps Antics. El plugim pot ser més útil que el xàfec. Tu, que menysprees el meu llibre, no oblidis el hadiz del Profeta: ‘La meva comunitat és com la pluja, mai se sap quina és la millor part. ¿La primera o l’última?’.”
Massalik al-Jinan [Camins cap al Jardí] (fragments)

Aquesta recomposició dels valors tradicionals es va veure també accentuada per la importància que donava Ahmadou Bamba al rol dels joves en la dinàmica comunitària, més enllà del tòpic de la veneració que suposadament hi ha a l’Àfrica pels ancians:

Fes que els nostres joves respectin als grans, empeny els adults perquè ajudin als joves.
Suscita en els nostres cors l’afecte recíproc fora de qualsevol denigració o enveja mútua.
Matlaboul Chifai [La medicina dels cors] (fragment).

Un ensenyament inclusiu que busca el perfeccionament espiritual i social en un tot holístic:

Concedeix a qualsevol musulmà i musulmana els mitjans per defugir la injustícia.
Concedeix a cada creient, home i dona, la felicitat que perdura.
Concedeix als que s’esforcen i a les que s’esforcen per la bellesa espiritual grans joies que puguin apreciar.
Wa kana haqqan

Cal reflexionar molt sobre les criatures una vegada ens hem instruït, però no sobre l’essència divina.
No pensis en la teva pobresa perquè tindràs massa preocupacions i tristesa.
Ni en una injustícia de la que ets víctima per part d’algú altre, ja que això genera odi i ràbia contra aquesta persona, sigues pacient.
No et fonamentis gaire en una longevitat incerta, ja que això t’incita a acumular riqueses, un fet perjudicial.
Si ho fas, deixaràs que la vida s’escoli sense profit, deixant per demà les bones accions.
Has de saber que del despreniment sincer i de l’honestedat cal ocupar-se’n sempre, buidant el cor d’innovacions censurables.
El millor gihad consisteix en posar límits a l’ànima perquè no s’ocupi d’allò que no li incumbeix. És el més difícil i qui no ho posi en pràctica fora de la seva pregària tampoc ho podrà posar en pràctica dins d’aquesta.
Reflexiona doncs sobre la terra, el cel, els astres, el sol, la lluna, els arbres, el foc, les pedres, la nit i el dia, així assoliràs la certesa de cor i també la llum.
Massalik al-Jinan [Camins cap al Jardí] (fragments)

El servei desinteressat (jidma) és una de les claus dels seus ensenyaments i, encara avui, la Muridiya (formada per entre cinc i set milions de persones) posa aquest jidma al centre:

I quan les criatures es debatran entre l’angoixa i la tristor, un pregoner públic cridarà: “On són els que s’han posat al servei de les criatures?” I els que responguin: “Nosaltres!”, se’ls manarà entrar ràpidament a la llar de les delícies, tot dient-lis: “Entreu al Jardí sense pena ni entrebancs”. Dona, doncs, els teus preciosos serveis a tothom per amor exclusiu a Déu, sense descans ni cap mot de queixa.
Massalik al-Jinan [Camins cap al Jardí] (fragments)

Aquest fervor pel servei, per ser d’utilitat, no es limita únicament a un grup o creença, com queda reflectit en el seu poema Wa kana haqqan, on Ahmadou Bamba suplica a Déu: “Fes-me útil per a la humanitat!”

Touba, la ciutat que va fundar, és avui la segona més gran del Senegal però continua funcionant al marge de l’Estat, amb una idiosincràsia pròpia que la converteixen en un centre d’aprenentatge interior, com ell mateix va escriure en un poema en forma de pregària que va assentar els fonaments de la futura ciutat:

[Oh, Déu] Fes de la meva llar, la ciutat beneïda de Touba, una ciutat per al perfeccionament i la recuperació interior, un centre pedagògic i de formació profunda.
Propaga a la meva llar, la ciutat beneïda de Touba, un bany de llum que la inundi amb els seus fluxos lluminosos i que sigui un torrent continu de misericòrdia fins a l’infinit.
Matlaboul fawzeyni [La recerca de la felicitat dels dos mons] (fragments).

En definitiva, un torrent d’ensenyament i d’iniciatives que trenca amb aquesta imatge d’un continent africà passiu, sense res a dir. Al dedicar un llibre a la seva història que arriba fins avui i també fins aquí (ja que entre la diàspora senegalesa de Catalunya hi ha una forta presència de murids) he volgut retre homenatge a aquesta figura malauradament poc coneguda fora del continent africà i que, malgrat tot, segueix bategant.

Dades del llibre:
Títol: Aprender de África. La enseñanza espiritual y política de Cheikh Ahmadou Bamba
Autor: Bilal Dídac P. Lagarriga
Preu: 21€
Editorial: oozebap i Fundación Khadimou Rassoul, 2022.

Vídeo i més informació a:
http://ecoyihad.blogspot.com/2022/03/novedad-editorial-aprender-de-africa-la.html