Error
No s’ha trobat la pàgina. Prova a utilitzar el buscador per trobar entrades relacionades
Últims articles
4. KÂRIKÂ DE GAUDAPÂDA
III. La no-dualitat. 1. L’aspirant que es dedica a exercicis devocionals es manté lligat al Brahman manifestat, mentre imagina que abans de la creació tot era Brahman immanifestat. Aquell qui admet això té una visió limitada de la veritat. 2. Res s’ha originat enlloc encara que sembla existir. 3. Es diu que el Ser (Âtman) es semblant a l’espai, i el éssers individuals (Jîva) als espais limitats que contenen les gerres. Així l’Ésser pren la forma de les diferents…
Un cosmos que dansa
Per al dervix, tot el que existeix dansa, de l’àtom als planetes que graviten al univers. Dansen els animals, la pluja, el vent, també les pedres, els arbres i l’ésser humà. Tot és samâ’, tot dansa al so d’una misteriosa melodia, interpretada en la distància per un executant invisible, com diria Einstein. No existeix en la creació altra cosa que vida i l’essència d’aquesta és el moviment la (re)creació renovada, en cada sístole i diàstole, d’una realitat inacabada, que es…
Comiat. Josep Palau i Fabre
Comiat Ja no sé escriure, ja no sé escriure més. La tinta m'empastifa els dits, les venes... -He deixat al paper tota la sang. ¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré escriure la polpa del fruit d'or sinó en el fruit, la tempesta en la sang sinó en la sang, l'arbre i el vent sinó en el vent d'un arbre? ¿On podré dir la mort sinó en la meva mort, morint-me? La resta són paraules... Res no sabré…
ARA NAVEGO EN MI MATEIX UNA AIGUA MÉS NUA I TRANSPARENT
Poemes de Josep Palau i Fabre (1917-2008) (Selecció de Poemes de l'alquimista. Proa, p.106) La gran cursa del mar A AMÀLIA TINEO La gran cursa del mar sempre distinta (jo he navegat la Grècia catalana), m'atrau per les sirenes impossibles i pels dofins lluents –fulgor d'espases- i els blaus, sempre més blaus, de les llunyàries. Ara navego en mi mateix una aigua més nua i transparent, més impalpable. Una aigua com un aire. Matinada del cor, en pau, sense vaixell…
Poema de Josep Palau i Fabre: La gran cursa del mar
La gran cursa del mar A AMÀLIA TINEO La gran cursa del mar sempre distinta (jo he navegat la Grècia catalana), m'atrau per les sirenes impossibles i pels dofins lluents –fulgor d'espases- i els blaus, sempre més blaus, de les llunyàries. Ara navego en mi mateix una aigua més nua i transparent, més impalpable. Una aigua com un aire. Matinada del cor, en pau, sense vaixell ni onada; sense dofins ni rems, corda ni escàlem; una aigua només aigua i…