Etty Hillesum L’acceptació pot ser interpretada com a passivitat, es pot confondre amb l’aprovació indiferent, amb la resignació. El testimoni de l’Etty Hillesum, escrivint des dels camps de concentració, ens ofereix un exemple molt clar del sentit d’una acceptació plena que és implicació i acció, però des de la comprensió, des d’una acollida radical de la realitat, sigui quin sigui el seu rostre.
ENTREVISTES
Aquestes entrevistes, a excepció d’una d’elles feta uns dies més tard, van ser realitzades en el marc del Parlament de les Religions del Món, a Barcelona, entre els dies 7 i 13 de juliol del 2004.
Dites entrevistes van ser fetes al filòsof Raúl Fornet Betancourt, i a cinc teòlegs més, Paul Knitter, Diego Irarrázaval, Frei Betto, Jordi Gispert Sauch y Juan José Tamayo.
La major part d’ells han estat expositors al Simposi sobre “Teologia Intercultural i Interreligiosa de l’Alliberament”, celebrat en el marc del Parlament de les Religions entre els dies 11 i 12 de juliol del 2004. Alguns van ser també assistents a l’Assemblea de líders religiosos realitzada a Montserrat durant els dies previs al Parlament de les religions.
Aquestes persones es troben en punts del planeta molt diferents: Alemanya, Estats Units, Xile, Brasil, Índia, i Espanya, i tenen com a perspectiva comuna la visió cristiana catòlica vinculada a la Teologia de l’Alliberament.
Les entrevistes van ser realitzades des d’un patró comú de preguntes que els fa passar per una auto-presentació i una breu confessió de fe sobre el que significa el seguiment de Jesucrist per a cadascun d’ells.
El tema central abordat és el de la interculturalitat. Les preguntes estan orientades a conèixer també de quina manera ells han estat part d’aquesta experiència i com els ha afectat en la seva pròpia experiència de fe el contacte amb aquesta cultura i religió. Particularment els testimonis recullen la relació entre la perspectiva catòlica d’aquestes persones i el pobles originaris Quítxues, Aimares, Cunes, els Afro de les diferents Amèriques, i les seves respectives religions. També hi ha testimonis de la relació amb altres grans tradicions religioses com el Budisme, l’Hinduisme i l’Islam.
Els altres dos eixos que volen abordar aquestes entrevistes es situen al voltant de la visió actual que tenen aquestes persones de la Institució Catòlica i la seva experiència en la participació del Parlament de les Religions, Barcelona 2004.
Hem intentat fer un collage de teòlegs, que miren des de diferents punts del món, que tenen una vinculació amb la causa del Regne i la seva justícia.
Espero que serveixi com una aportació per tal de seguir reflexionant sobre un dels reptes més grans que se’ns presenta actualment a la humanitat, i en particular als qui som part de cultures i religions dominants i opressores, és a dir, intentar fer de les religions, instruments de Pau en aquesta construcció del món com a casa de tots i de totes.