La pàgina no s’ha pogut trobar

A Occident hem viscut l'espiritualitat com a submissió a Déu, a la seva revelació, als seus representants, a l'anomenada doctrina cristiana, a les veritats de fe, als manaments de Déu i de l'Església, etc. Aquest tipus de pràctica de l'espiritualitat s'ha fonamentat en una representació de la dimensió absoluta com a entitat transcendent, Senyor Suprem i Absolut, com el Totpoderós, Creador de tot l'existent, predeterminador, revelador, Jutge Suprem, Castigador dels que no se sotmeten i Premiador dels sotmesos, Salvador, etc.

No hi ha res més subtil i incopsable per a l'animal humà que el camí a la dimensió absoluta. Aquesta dimensió no és objectivable ni representable. Com caminar per on no hi ha punts de referència, ni està assenyalat el camí, ni es poden posar els peus sobre les petjades d'un altre? Com caminar un sender en el qual no hi ha res a buscar, res a aconseguir i res a fer? Cada pas del camí és una indagació i una creació...

Es parla de verificar sensitivament dels grans textos espirituals o verificar la bellesa o la veritat de la natura. Moltes vegades es comenta que la ment va més ràpida que el sentir, i que el sentir no és capaç de seguir el ritme de la ment i que, per tant, el sentir no pot verificar allò que la ment comprèn. [...] Hi ha aquí una confusió [...] El sentir, com la ment, té dues dimensions: la dimensió relativa i la dimensió absoluta...

Internet és un flux d'informació constant que amb el temps ha anat generant canvis constants tant en el volum com en la naturalesa de la informació de que disposa.Estem vivint el creixement exponencial de la informació que prové de les dades, perquè hi ha més capacitat de recollir-les, processar-les i fer-les servir: des dels mòbils, fins les targetes de crèdit, passant per la nostra activitat a les xarxes, sense oblidar que amb els nous sensors dels rellotges, trens, semàfors, cotxes...se'n generaran constantment.Davant d'aquest panorama caldrà estar al dia i tenir en compte les tendències tecnològiques que es preveuen en aquest 2019.

"Sense valorar i cultivar allò que som no és possible tocar bé, ni pensar bé, ni viure bé." Nadia Boulanger (1887-1979), pianista, directora d'orquestra i mestra de composició, reflexiona sobre la importància de l'atenció, sobre el que vol dir aprendre, sobre els fonaments d'una vida amb sentit... És una petita tria d'un llibre que, tot ell, és una joia: Bruno Monsaingeon. "Mademoiselle: Conversaciones con Nadia Boulanger." (Barcelona, Acantilado, 2018. 174 p.)