El reconeixement de la saviesa
"Escolta, oh mestre, les preguntes que vull fer-te. Amb gratitud escoltaré les respostes que sortiran dels teus llavis! En realitat, què són els lligams? Com han començat? Per què continuen existint? Com podem alliberar-nos-en? Què és el no-Ser? Com discernir entre el Ser i el no-Ser? ¡Aclareix-me, t'ho prego, cada un d'aquests punts! " Viveka-Suda-Mani (o "La joia suprema del discerniment") és un escrit atemporal que convida a interrogar-se, com el deixeble del text. Es tracta d’una obra de síntesi del pensament del mestre Sankara (Índia, Kerala, s.IX), considerat com el pare de l'escola advaita vedanta, la via de la no dualitat, a la qual va dotar d'una sòlida base teòrica. De família brahmánica, Sankara va destacar des de molt jove pels seus comentaris de les Escriptures i el seu esforç per corregir el rígid ritualisme del vedisme. Va viure com a monjo itinerant, predicant la via de la no-dualitat,…
Sutra del Diamant. Vajracchedika Sutra
Això és el que he sentit. Un matí, quan el Buddha era prop de Shravasti, al bosc de Jeta, en l'estat de Anathapindika, Ell i la Seva congregació de 1250 monjos van anar a la ciutat per mendicar el menjar, quan van tornar i van acabar de menjar van guardar les túniques i els bols i es van rentar els peus. Llavors el Buddha va seure i els demés es van asseure davant seu. D'entre l'assemblea es va aixecar el Venerable Subhuti. Es va descobrir l'espatlla dreta en senyal de respecte, es va agenollar sobre el seu genoll dret, i ajuntant els palmells de les mans es va inclinar davant el Buddha.
Mestre Eckhart, mestre de la realització humana plena
En una primera lectura, els sermons i tractats de mestre Eckhart semblen visar cap a altures ben difícils d’atansar, sense oferir escales ni cordes. Anima, amb insistència, a realitzar la naturalesa "divina", el propi ésser, il·limitat, infinit (...) Si llegint a Joan de la Creu es podria tenir la sensació d'estar davant d'un itinerari guiat, Eckhart sembla no oferir pistes concretes... De fet tan sense "escales" resulten l'un com l'altre quan apunten a l'orientació de les facultats més enllà de si mateix: "per sobre de si mateix i per damunt de les potències de l'ànima", només "desposseir-se del que no és, del jo i de tot el que li pertany"... (1980: 101). Però en actitud d’oients atents, sentim el seu esforç per reconduir la nostra mirada, vivim la seva provocació.
Les diverses tradicions religioses i els reptes planetaris
Religions i objectius del mil·lenni. Barcelona, Centre Unesco de Catalunya, 2009. 151 p. Descàrrega gratuïta www.audir.org En la Declaració del Mil·leni –l’any 2000- les Nacions Unides varen establir una sèrie d’objectius pel que fa al desenvolupament (en l’àmbit de l’educació, l’erradicació de la pobresa, la igualtat de gènere, la salut, la sostenibilitat ambiental...). L’Associació Unesco pel Diàleg Interreligiós, que reuneix veus significatives de les diverses tradicions religioses, presenta en una publicació el punt de vista de les diverses tradicions religioses en relació als Objectius del Mil·lenni. Una obra que, a més de donar a conèixer principis religiosos i exemples concrets de bones pràctiques de cada tradició, ofereix un recull de textos sagrats o d’inspiració espiritual motivadors pel que fa al compromís amb els objectius proposats. Un conjunt que la converteix en una obra útil i interessant tant pels creients de cada tradició com per aquelles persones que vulguin saber què…
Recobrar la veritat d’un mateix
Què entenc per “interioritat” Voldria saber descriure ara què entenc jo per “interioritat”, partint d’allò que puc experimentar com a dona cristiana i com a carmelita. Si hagués de dir-ho amb una definició o amb una expressió curta, lapidària, diria que la “interioritat” és la viva consciència que tot està dintre de l’Absolut, de Déu, de l’Amor, de la Vida. La “interioritat” no és el lloc on jo em retiro per decisió pròpia, sinó adonar-me que jo estic dintre d’Algú. [...] La interioritat és consusbstancial a l’existència. No és quelcom estàtic , sinó dinàmic, la constant força centrípeta cap a l’Absolut. La consciència d’estar “dintre” de Déu, de que tot està dintre de Déu; descobrir aquesta consciència i gaudir-la és, per a mi, ser una persona interioritzada. Em sembla que tothom té la possibilitat de descobrir la seva interioritat, de desxifrar-la i, coneixent-la, estimar-la i viure des d’ella. [...] La…