Sóc multitud
El cos humà alberga bilions de microbis que conformen tot un món en simbiosi amb el seu entorn. Aquests microscòpics i multitudinaris companys vitals no només modelen els nostres òrgans, ens protegeixen de malalties i influeixen en el nostre comportament, sinó que, a més, resulten clau a l'hora d'entendre el funcionament de la vida. Ed Yong ens convida a mirar-nos no com a “individus” sinó com a receptacles interdependents dels microbiomes que conformen tots els éssers vius.
“El Jardí emmurallat de la veritat”
Petita selecció del "Jardí emmurallat de la veritat" obra del poeta místic persa Hakim Sanaí (s.XI-XII). El text no ha deixat de tenir difusió en el món espiritual musulmà, però ha estat ben poc traduït a llengües europees. En castellà n'hem trobat dues edicions (Sufí, 2008; Epopteia, 2014) d'una selecció editada en anglès. El "Jardí" és una obra que incita a la recerca, que vol despertar el lector, sovint amb expressions punyents.
Cinc meditacions sobre la mort (altrament dit sobre la vida)
Petita selecció de textos del llibre de Cheng (Reus, L’art de la Memòria, 2015). Un text que va néixer a partir de diàlegs amb els seus amics, i que convida al lector a involucrar-s’hi. Es fa escoltar el poeta en la nit de la seva vida, per parlar sobre un tema que molts prefereixen evitar. Cheng ens convida a mirar la vida a la llum de la nostra pròpia mort. -S'inclou també algun fragment del pròleg de Jordi Llavina-.
La dimensió absoluta dels mons
La dimensió absoluta dels mons, dels centenars de milions de galàxies, dels milions de milions d'estrelles, d'exoplanetes, de fenòmens còsmics, no és un ésser amb transcendència ontològica, no és un ésser "altre" d'aquesta immensitat que les nostres ciències i tecnologies detecten i representen, ni tota aquesta immensitat és "altra" pel que fa a la dimensió absoluta de la realitat...
Som part del nostre món
El text és un extracte del capítol “Per acabar: nosaltres”, del llibre de Carlo Rovelli "Set lliçons breus de física" (Anagrama, 2016. pgs. 71-86). Un llibre ple de bellesa en el que el científic convida els lectors a recórrer els últims cent anys d’aportacions de la física en l’esforç d’interpretació de la realitat; i, des del “contacte amb l’oceà de tot el que no sabem”, ofereix una reflexió final sobre el lloc de la humanitat en aquesta trama infinita.