Sermó del despertar -fragments-
De: Bodhidharma. Enseñanzas zen (Kairós, 1995), amb comentaris de Marià Corbí (de l'obra: La puerta de la sabiduría). La esencia del camino es el desapego. Y el objetivo de aquellos que practican es liberarse de las apariencias. Se dice en los sutras: ‘el desapego es iluminación porque niega las apariencias’. La budeidad significa conciencia.
Quiere Él que vuele el sapo por sí mesmo…
Reflexions amb motiu del cinquè centenari del naixement de Teresa de Jesús (publicades a: castellinterior.wordpress.com, un web dels Carmelites Descalços) Em voltava pel cap dedicar aquestes línies a posar de relleu el paper de Teresa de Jesús com a mestra de l’experiència d’Absolut, mestra d’aquell silenci personal que ofereix la possibilitat de descobrir el fons d’eternitat que ens habita, aquella font de la pròpia existència “que per comoditat podem anomenar Déu” (com diu Etty Hillesum en el seu Diari): el palau del Rei –en paraules de santa Teresa–.
Extracte de Cantos de eternidad La sabiduría de Rûmî en el “Mathnawî” Vol. I de M.Corbí
Los cantos de eternidad Dice Rumi: Escucha el ney (flauta de caña), y la historia que cuenta, cómo se lamenta de la separación: “Desde que me cortaron del cañaveral, mi lamento ha hecho llorar a hombres y mujeres. Yo quiero un pecho desgarrado por la separación, para poder hablarle del dolor del anhelo. Todo el que se ha alejado de su origen, anhela el instante de la unión.” Como la flauta de caña fue separada del cañaveral, así mi ser fue separado del Ser. Cuando la flauta canta, se lamenta de la separación. Así mi corazón añora la unión. La flauta canta porque está vacía. Sólo el corazón vacío presiente el retorno y habla de él. Sólo los vacíos comprenden el lamento. Nada hay más profundo y sereno que esa nostalgia, porque es lejanía y es unión. Quien entiende ese canto se abrasa, porque el sentido es explícito. Sus notas…
Indagació amb el Brihadaranyaka Upanishad: exercicis
Els Upanishad recullen les reflexions dels antics rixis de l’Índia, en diàleg amb els seus deixebles. El conjunt més antic d'aquests textos se situaria entre els segles IX-IV aC.; l’Upanishad Brihadaranyaka n’és un d’ells; és un dels textos que s’estan treballant enguany a Cetr, i ha estat el fil conductor d’un cap de setmana de pràctiques de silenci (novembre 2015). Trobareu aquí la selecció de textos proposada durant el cap de setmana, amb les orientacions per a guiar els exercicis.
L’essència i els fenòmens són no-dos: Candongqi (Sandokai)
Context. Després de la lectura d'un passatge del Tractat del Zhao, Shitou (700-790) va obtenir una profunda comprensió. Assegut en el seu escriptori va reflexionar: “els savis no pensen mai en si mateixos, i no obstant això en el seu interior tot ho contenen. El Cos de la Veritat no té forma. Qui pot parlar d'un mateix i dels altres? Si tens la ment de la il·luminació, les deu mil coses es manifesten naturalment en ella. El coneixement i els seus objectes no són un ni dos." D’aquella experiència va sorgir el poema L'essència i els fenòmens són No-dos (Candongqi en xinès, Sandokai en japonès), un dels quatre grans poemes xinesos que presenten l'essència de l'ensenyament de chan (zen). El títol està format per tres caràcters rics en significats i ha rebut diverses traduccions, com per exemple: "Oda a la Identitat" (D.T. Suzuki), "L'acord entre la Diferència i la Unitat"…