Extracte de Cantos de eternidad La sabiduría de Rûmî en el “Mathnawî” Vol. I de M.Corbí
Los cantos de eternidad Dice Rumi: Escucha el ney (flauta de caña), y la historia que cuenta, cómo se lamenta de la separación: “Desde que me cortaron del cañaveral, mi lamento ha hecho llorar a hombres y mujeres. Yo quiero un pecho desgarrado por la separación, para poder hablarle del dolor del anhelo. Todo el que se ha alejado de su origen, anhela el instante de la unión.” Como la flauta de caña fue separada del cañaveral, así mi ser fue separado del Ser. Cuando la flauta canta, se lamenta de la separación. Así mi corazón añora la unión. La flauta canta porque está vacía. Sólo el corazón vacío presiente el retorno y habla de él. Sólo los vacíos comprenden el lamento. Nada hay más profundo y sereno que esa nostalgia, porque es lejanía y es unión. Quien entiende ese canto se abrasa, porque el sentido es explícito. Sus notas…
Indagació amb el Brihadaranyaka Upanishad: exercicis
Els Upanishad recullen les reflexions dels antics rixis de l’Índia, en diàleg amb els seus deixebles. El conjunt més antic d'aquests textos se situaria entre els segles IX-IV aC.; l’Upanishad Brihadaranyaka n’és un d’ells; és un dels textos que s’estan treballant enguany a Cetr, i ha estat el fil conductor d’un cap de setmana de pràctiques de silenci (novembre 2015). Trobareu aquí la selecció de textos proposada durant el cap de setmana, amb les orientacions per a guiar els exercicis.
L’essència i els fenòmens són no-dos: Candongqi (Sandokai)
Context. Després de la lectura d'un passatge del Tractat del Zhao, Shitou (700-790) va obtenir una profunda comprensió. Assegut en el seu escriptori va reflexionar: “els savis no pensen mai en si mateixos, i no obstant això en el seu interior tot ho contenen. El Cos de la Veritat no té forma. Qui pot parlar d'un mateix i dels altres? Si tens la ment de la il·luminació, les deu mil coses es manifesten naturalment en ella. El coneixement i els seus objectes no són un ni dos." D’aquella experiència va sorgir el poema L'essència i els fenòmens són No-dos (Candongqi en xinès, Sandokai en japonès), un dels quatre grans poemes xinesos que presenten l'essència de l'ensenyament de chan (zen). El títol està format per tres caràcters rics en significats i ha rebut diverses traduccions, com per exemple: "Oda a la Identitat" (D.T. Suzuki), "L'acord entre la Diferència i la Unitat"…
Más íntimo que mi propia intimidad
Nou llibre de “meditacions en vers”, de Marià Corbí. “El que oferim –diu l’autor- són només breus i intensos intents per a comprendre i percebre amb tots els sentits el que tot això –la totalitat de la realitat– és, i no el que la nostra condició d’éssers necessitats modela a la seva mesura i pren per real”. Compra de l’exemplar imprès, o descàrrega Una petita selecció: He vivido He vivido, he existido. ¡Qué raro es el vivir! ¡Qué raro el existir! ¿Qué es eso que ha sido, cuando he existido? ¿Qué es lo que concluye cuando se me excluye? ¿Qué es eso que se va? ¿Qué es eso que resta? Nadie ha vivido. ¿Qué es lo que ha sido? No es lo que he creído. Sólo el misterio resta. El ser de mi ser ¡Oh Eso que es, que es como…
Paraules de “Castaneda – D. Juan” per viatjar a Ixtlan
En el seu llibre “Viaje a Itxlán”, Carlos Castaneda agrupa els ensenyaments del seu mestre en diversos temes, útils per a orientar el treball interior, al marge de la forma cultural i l’estil literari utilitzats per l’autor. El llibre ha servit de base per a la reflexió d’un grup de treball durant el curs 2014-2015. Salvador Juncà ha seleccionat i ordenat els fragments més ressaltats com a significatius en aquestes trobades. descarregar l'article en pdf Allò que els humans anomenem “El Món”, és una descripció a la nostra mesura. La Realitat en sí té una dimensió molt més gran. “No te esfuerces en explicarlo todo. El mundo es un misterio. Esto, lo que estás mirando, no es todo lo que hay. El mundo es mucho más que esto, tanto que es inacabable. Cuando estás buscando la respuesta, lo único que haces en realidad es tratar de volver familiar el…