Poema èpic de la literatura clàssica de l’Índia, atribuït a Vyasa, i redactat amb la participació de múltiples autors anònims entre el segle IV aC. i el II dC. El fil conductor són els enfrontaments entre dues branques d´una mateixa família per la possessió d´un regne. A través de llegendes i diàlegs, presenta una sèrie de valuosos testimonis sobre la vida i els costums de l’antiga Índia que ens permetran comprendre els trets d’aquesta cultura i l’essència de la seva saviesa. Explorarem aquest text que no és pròpiament religiós per la saviesa d´un poble. És un text molt extens (es considera l’obra més monumental de la literatura universal), del qual se n’han editat versions abreujades. Ens atrevirem a endinsar-nos en la que ofereix l’editorial Verbum, a càrrec de Manjula Balakrishnan.
Lectura comentada del Lankavatara Sutra (2021-2022)
És un text important del budisme Mahayana inicial, escrit cap el segle IV de la nostra era que va tenir gran influència en el desenvolupament del budisme a la Xina, al Tibet i al Japó, convertint-se en un dels fonaments del budisme Chan. Aborda el reconeixement del món objectiu com una visió, com una manifestació de la ment: tots els fenòmens són buits, buits d’entitat i il·lusoris. Amb aquest coneixement s’arriba a comprendre que res ni ningú neix, viu i desapareix. És a causa de la memòria, la imaginació, el raonament i les afeccions, que donem per real el món que modelem. Tot està buit de substància, també la pròpia ment i la personalitat.
1ª Classe
2ª Classe
3ª Classe
4ª Classe
5ª Classe
6ª Classe
7ª Classe
8ª Classe
9ª Classe
10ª Classe
11ª Classe
12ª Classe
13ª Classe
14ª Classe
