Últims articles
El camino al que invitan las tradiciones es un camino de sutilidad
Fragmento del libro de Marià Corbí:"Hacia una espiritualidad laica - Sin creencias, sin religiones, sin dioses"El camino de la espiritualidad es el camino de la sutilización porque es la vía al refinamiento del conocer y del sentir.Los humanos somos unos seres que precisamos depredar el entorno para mantenernos vivos. Como depredadores que somos, tenemos que matar y destruir para vivir. El mundo en que vivimos y que sentimos es nuestro campo de caza. Nos vemos forzados, irremisiblemente, a concebir y…
4. KÂRIKÂ DE GAUDAPÂDA
III. La no-dualitat. 1. L’aspirant que es dedica a exercicis devocionals es manté lligat al Brahman manifestat, mentre imagina que abans de la creació tot era Brahman immanifestat. Aquell qui admet això té una visió limitada de la veritat. 2. Res s’ha originat enlloc encara que sembla existir. 3. Es diu que el Ser (Âtman) es semblant a l’espai, i el éssers individuals (Jîva) als espais limitats que contenen les gerres. Així l’Ésser pren la forma de les diferents…
Un cosmos que dansa
Per al dervix, tot el que existeix dansa, de l’àtom als planetes que graviten al univers. Dansen els animals, la pluja, el vent, també les pedres, els arbres i l’ésser humà. Tot és samâ’, tot dansa al so d’una misteriosa melodia, interpretada en la distància per un executant invisible, com diria Einstein. No existeix en la creació altra cosa que vida i l’essència d’aquesta és el moviment la (re)creació renovada, en cada sístole i diàstole, d’una realitat inacabada, que es…
ARA NAVEGO EN MI MATEIX UNA AIGUA MÉS NUA I TRANSPARENT
Poemes de Josep Palau i Fabre (1917-2008) (Selecció de Poemes de l'alquimista. Proa, p.106) La gran cursa del mar A AMÀLIA TINEO La gran cursa del mar sempre distinta (jo he navegat la Grècia catalana), m'atrau per les sirenes impossibles i pels dofins lluents –fulgor d'espases- i els blaus, sempre més blaus, de les llunyàries. Ara navego en mi mateix una aigua més nua i transparent, més impalpable. Una aigua com un aire. Matinada del cor, en pau, sense vaixell…
Poema de Josep Palau i Fabre: La gran cursa del mar
La gran cursa del mar A AMÀLIA TINEO La gran cursa del mar sempre distinta (jo he navegat la Grècia catalana), m'atrau per les sirenes impossibles i pels dofins lluents –fulgor d'espases- i els blaus, sempre més blaus, de les llunyàries. Ara navego en mi mateix una aigua més nua i transparent, més impalpable. Una aigua com un aire. Matinada del cor, en pau, sense vaixell ni onada; sense dofins ni rems, corda ni escàlem; una aigua només aigua i…