Últims articles
La llibertat espiritual: existeix el lliure albir?
En l’àmbit de la necessitat i de la dualitat, sembla que existeixi el llibre albir. Existeix realment? Allà on mana la necessitat, es pot dir que hi ha llibertat?Diu Rumí: Els profetes són deterministes pel que fa a les obres d’aquest món, però els infidels ho són quant als treballs de l’altre món. Per als profetes, els treballs de l’altre món són lliure albir; per als necis, les obres d’aquest món són lliure albir...” [ 1 ] Allà on sembla…
2. KÂRIKÂ DE GAUDAPÂDA
5. Els savis afirmen que l’estat de vigília i el del somni són idèntics per la similitud entre els objectes percebuts en un i altre estat. 9. Allò que en el somni s’imagina com consciència interna és irreal i allò que es percep com exterior sembla real. Però tan allò imaginat com allò percebut és igualment il•lusori. 10. En l’estat de vigília passa el mateix, allò que s’imagina com consciència del que és intern és irreal i allò que es…
El treball interior, avui
El treball interior: reflexions Bernard Besret (n. 1935) va entrar als 18 anys a l'Abadia cistercenca de Boquen (França), influenciat per la lectura d' Aldous Huxley. Per les seves idees innovadores va ser convidat a participar en els treballs del Concili Vaticà II. Encara no havia complert els 30 anys quan va ser nomenat prior de l'Abadia, càrrec que va ocupar entre 1964 i 1968. Boquen es va convertir en un lloc de referència pels moviments renovadors del cristianisme. Les…
1. KÂRIKÂ DE GAUDAPÂDA
I. La realitat segons les escriptures. 1. 1. L’estat de vigília compren l’experiència dels objectes externs, el somni, els objectes interns, el de somni profund és una massa de consciència indiferenciada. Aquesta consciència és la mateixa que es coneix a través de tres estats diferents. 2. L’estat de vigília és l’experimentador situat en l’ull dret; l’estat de somni, el que està a l’interior de la ment; l’estat de somni profund, el que està dins l’espai del cor. Així, un sol…
L’efecte pervers de les creences
Quan les religions procuren creences i no el complet silenci de l’ego, enforteixen l’ego amb les creences, però al preu de sotmetre’l.Les creences apuntalen l’ego des de fora, si es sotmet. Quan s’ofereixen certeses que es recolzen en creences sense desfer-se de l’ego, el resultat és més ego, per bé que creient.Les creences són un refugi de l’ego, són el seu aferrament més sòlid.Si les religions insisteixen en les creences, com quelcom intrínsec i imprescindible per al camí interior,…