Últims articles
La construcció de relats col·lectius, un repte del segle XXI
Cada societat ha viscut segons un patró col·lectiu que orientava al grup, oferint-li un sentit de vida al grup i als individus. La mil·lenària forma de desenvolupar projectes col·lectius està ara desapareixent per a no tornar més. La seva construcció és ara a les nostres mans i sota la nostra responsabilitat. Estarem a l'alçada qualitativa necessària per tal d'exercir aquesta responsabilitat adequadament? L'últim llibre de Y.N. Harari posa de relleu la necessitat de prendre consciència d'aquest gran repte.
Debilitat i agressivitat humana
Els humans som vivents necessitats. Els desitjos donen a conèixer a la nostra ment i al nostre sentir aquestes necessitats. Som éssers de desitjos. Aquests desitjos, per causa del nostre accés a la DA de la realitat, són desitjos sempre insatisfets.
Shodoka, el “Cant de la Veritable Via”: una selecció
Petita selecció d'un text essencial del budisme zen. L'autor és Yongjia Xuanjue (665-713), conegut també com Yoka Daishi ("Daishi" -gran mestre-, nascut a Yoka, a la Xina), i en aquest Cant insisteix en la importància de veure i viure des de la profunda qualitat humana, des del que veritablement som. "Tothom posseeix en sí mateix un inesgotable tresor de llibertat" del que tothom podria beneficiar-se.
L’amic Bhakti Das ens ha deixat
En Bhakti Das ens ha deixat. A finals d'agost el cor li va fallar mentre era en un ashram al Canadà. Tots els que l'hem conegut el trobarem molt a faltar; en Bhakti, impregnat de la música i de la saviesa de l'hinduisme, ha estat col·laborador d'aquesta casa des dels inicis: concerts, xerrades, cursos, pràctiques de silenci... sempre tenia el "sí" a punt. El planeta queda més apagat sense el seu riure, la seva gran cordialitat, la seva música i la seva gran vàlua personal.
Raons pel cultiu intensiu de la gran qualitat humana
Els mestres de la gran qualitat humana aconsellen no viure residint i identificats amb la nostra dimensió relativa, la qual pivota sobre la necessitat i la seva resolució. Vegem les raons d'aquest consell. Residir a la mateixa dimensió relativa és identificar-se amb ella, és a dir, identificar-se amb la pròpia estructura de desitjos i temors i, conseqüentment, amb els propis records i expectatives. Qui s'identifica amb la seva estructura de desitjos, que és identificar-se amb la seva estructura de necessitats, carrega sobre si amb els temors que acompanyen els desitjos, com l'altra cara indivisible de la seva realitat; carrega amb els seus records i amb les expectatives que es generen des dels desitjos i els records.