Inici

Walt Whitman Walter «Walt» Whitman va ser un poeta, infermer voluntari, assagista, periodista i humanista estatunidenc. El seu treball s'inscriu en la transició entre el transcendentalisme i el realisme filosòfic, incorporant ambdós moviments a la seva obra. Presentem dos textos d'aquest poeta que expressen de manera esplèndida el retorn cap a les coses.

Marià Corbí «No tenemos nada que hacer en esta hermosa Tierra, en este pequeño y maravilloso planeta; no tenemos otra tarea que cumplir que vivir para reconocer toda la maravilla que nos rodea. Vivimos para tener la posibilidad de reconocer. Reconocer es testificar que hemos visto y sentido lo que está frente a nosotros. Reconocer es decirle a todo que hemos advertido su presencia, que hemos visto su esplendor, su belleza, su inmensidad y que nos hemos maravillado de su existencia y la hemos amado. Ese es nuestro destino. Somos una chispa de luz que salta del fuego de la tierra, ilumina por unos instantes lo que le rodea y se apaga volviendo otra vez a la tierra. Hay chispas de luz grandes y pequeñas; brillantes e intensas o más tenues y débiles. No se nos pide que seamos lumbreras ni soles; no se nos pide que nuestra luz sea cegadora; sólo se nos pide que seamos lucidez y reconocimiento.» (p.176)  

Marià Corbí Hem arribat a concloure que la vida espiritual, que hem anomenat qualitat humana profunda, consisteix simplement en una tornada radical cap a les coses, sense buscar-hi res, per interès per les mateixes coses, per poder veure i sentir el que diuen: la doble dimensió de la realitat. Creiem que és la manera adequada d'espiritualitat, la manera d'adquirir la qualitat humana profunda per a les societats de creació i innovació continuada. La figuració de la dimensió absoluta com una divinitat transcendent ha de deixar pas a recuperar aquesta mateixa dimensió absoluta a la realitat del món que ens envolta, que és la nostra pròpia modelació.

Hubert Reeves Es tracta d’un seguit de reflexions d’aquest astrofísic, investigador i divulgador científic, sobre interrogants que se li presenten i que considera que són universals. Afirma que “Entre els dogmes religiosos i les certeses atees, hi ha espai per les espiritualitats interrogadores”. També dialoga amb altres autors com Galileu, Goethe, Einstein, Rilke, Oppenheimer, .... A tot això hi afegeix petites meditacions com per exemple: en el cosmos. Proposa el següent: 1. Jegui panxa en l’aire en un bella nit estelada. Preferentment en un lloc en el qual l’horitzó sigui ben diàfan, com per exemple en un desert o en el mar. 2. Vegi’s i senti’s a l’espai, entre les estrelles que l’envolten per tot arreu. 3. I digui’s: “ Soc un habitat del cosmos”

Chantal Maillard Selecció d'alguns fragments del llibre de Chantal Maillard: "Las venas del dragón. Confucianismo, taoísmo y budismo" (Galaxia Gutenberg, 2021. 203 p.). L'autora explora el ric llegat de saviesa d'aquests tres corrents de pensament que van modelar la idiosincràsia xinesa, amb la mirada posada en els reptes profunds que la humanitat té plantejats avui. La selecció procedeix del darrer apartat del llibre, “L'estètica com a saviesa”.