Últims articles
Meditació als Alps
(Erwin Schrödinger. Físic austríac, 1887-1961) Imagina que ets assegut en un banc, en un camí d'un paratge dels Alps. (...) Davant teu els cims coronats de neu. Tot això que veuen els teus ulls ha estat aquí, amb petits canvis, des de fa mil·lennis. D'aquí una estoneta –un temps ben curt- tu ja no hi seràs, mentre que el bosc, les roques i el cel continuaran aquí, invariables després de tu. Què és el que en un bon moment…
Carta a Déu, el guia del nostre caminar
Coincidint amb el vuitanta aniversari d’en Marià Corbí, hem volgut recuperar aquest text, publicat el 2006 en l’obra col·lectiva: Cincuenta cartas a Dios (editorial PPC) Dios, me piden que te escriba una carta. pero, ¿cómo escribirte una carta a ti, que no eres “otro” de mí? Sólo mi necedad y mi pobreza, que son el enclaustramiento en mí mismo, me hacen sentirme a mí como “otro” de ti y a ti como “otro” de mí. Desde mi juventud te busqué,…
Vaig intentar arribar directament al silenci
El 6 de febrer moria a Barcelona Antoni Tàpies, el pintor que "sentia l'obra d'art com a suport de la meditació" –segons escrivia José Ángel Valente. Tàpies va reflexionar i escriure en diverses ocasions sobre la relació entre l'art i la recerca interior, art i silenci, art i indagació de l'absolut. Oferim aquí una selecció de textos extrets d'un petit gran llibre que inclou una conversa entre Valente i Tàpies, així com alguns escrits de tots dos. [Antoni Tàpies; José…
Poemes japonesos a la mort
En la cultura japonesa hi hagut el costum de deixar escrit en forma de poema el darrer pensament davant la pròpia mort imminent. Aquí presentem una petita mostra de poemes escrits per samurais, monjos zen i poetes de haikus extrets de Yoel Hoffmann Poemas japoneses a la muerte. DVD ediciones. Barcelona, 2000. Poemes escrits per samuráis Ota Dokan (1432-1486) estudiós de l’art militar i poeta, va ser apunyalat en la banyera. Amb les mans al punyal que tenia clavat va…
Un cirerer al balcó
Cada matí el veig allà, al balcó. Silenciós, quiet. Sembla impassible davant l'alba sempre canviant. Avui, el dia és clar i el cel s'ha tenyit de vermell i taronja durant uns instants, just abans de la sortida del Sol. La seva silueta esvelta i gràcil quedava dibuixada amb el cel de fons. Ahir estava ennuvolat i semblava que mai sortiria el Sol, però allà estava ell, en la mateixa posició de tots els matins. Gaudeixo del seu silenci i de…