Últims articles
Sobre el cultiu de la qualitat humana
Cal recordar que, per qualitat humana, entenem:-La maduresa en les actituds i en les valoracions. -Equilibri en els judicis i actuacions. -Sensibilitat per comprendre actituds i sentiments d'altres i per respondre-hi adequadament. -Capacitat de de sentir amb el sentir de l'altre –sim-patia i com-passió-. -Capacitat per comprendre els altres, amb la ment i amb el cor. -Capacitat de comunicació, que és més que capacitat de transmetre informacions, perquè inclou acceptar la diversitat de valoracions i actituds. -Capacitat per fer-se càrrec…
El cel a mig fer
Heus aquí una petita selecció de poemes de Tranströmer (n.1931, a Estocolm, premi Nobel de Literatura 2011) a partir de l'antologia El cel a mig fer (Madrid, Nórdica Libros, 2010. 269 p.). Tranströmer ha compaginat durant tota la seva vida l'escriptura de poemes amb la feina de psicòleg a centres penitenciaris i hospitals. Carlos Pardo escriu en el pròleg que el poeta, amb un estil propi de "gestos petits" es va interessar pels paisatges, la natura, la psicologia i els…
Espiritualitat i política: independència completa i relació profunda
En aquest article publicat en l'obra col·lectiva: Espiritualidad y política (Cristóbal Cervantes, ed.; Kairós, 2011. 346 p.), Corbí qüestiona: “L'organització de les societats és perfectament autònoma de la religió i l'espiritualitat, però en aquesta nova situació sorgeix un problema inesperat: d'on trauran els col·lectius la qualitat humana que en el passat van proporcionar les religions per via de les creences? Les noves societats, dotades de potents ciències i tecnologies en ràpid creixement constant, necessiten de la qualitat humana, i…
Obstáculos en el camino
(fragmento de: El esplendor de la nada. Bilbao, Desclée de Brouwer, 2010. pgs. 232-236) Introito La vida, contra lo que se ha dicho, no es una mala noche en una mala posada; ni ella, por sí misma, es un valle de lágrimas. El cielo siempre hubo de residir en ella y es cuestión de rescatarla de las insondables alturas. Bajar a la realidad, como se dice, sería incorporar la dicha de la Vida en el corazón de la tierra, aboliendo…
Comprensió i compassió
La plena consciència de la ignorància congènita a la nostra espècie, necessària per sobreviure com a éssers necessitats, consciència programada i conreada des dels mateixos orígens de la nostra estirp, hauria de conduir-nos a la comprensió, a la tolerància i a la compassió.Haver de conformar tot el que ens envolta i a nosaltres mateixos des de la petita i mesquina mesura de les nostres necessitats, anunciades pels nostres desitjos i temors, és la nostra ignorància original sobre "el que és"…