Últims articles
La individualització de la religió
Ulrich Beck (1) La secularització no significa l’enfonsament de la religió i la fe, sinó la formació i difusió generalitzada d’una religiositat que remet progressivament a la individualització. Aquest procés forma part d’una tendència més profunda al reviscolament de la fe en una societat en la que les zones d’influència de les religions es creuen i penetren, i les seves condicions fundacionals són la incertesa fabricades d’una modernització que transforma les seves pròpies premises. (...) Això s’observa, fins i tot,…
Més enllà dels límits (petita selecció)
La confiança en si mateix La necessitat, que és el sentiment d’insuficiència, és la causa de tots els desigs, de tots els temors, expectatives, interpretacions, de totes les valoracions. Quan es comprèn que no hi ha res a guanyar, apareix el desaferrament. Quan saps que no et manca res perquè tu ets tot allò que existeix i tot és teu, el desig s’esvaeix i els projectes cessen. Tot allò que necessites és en tu, perquè tu ets “aquest no-dos” que…
L’Alcorà i les seves intuïcions espirituals fonamentals
Director de l’Institut d’Estudis Sufís de Barcelona i professor del CETR---L’Alcorà tot ell gira al voltant del tawhîd o principi de la unitat absoluta de l’existència, que queda condensat en la fórmula “Lâ ilâha il·lâ Al·lâh”, “No hi ha més divinitat que Déu”, i fins i tot “Lâ ilâha il·lâ Hû”, “ No hi ha més divinitat que Ell”. Aquest és el nucli de la cosmovisió islàmica, del que es desprèn una concepció holística de l’existència com a un tot…
Ciencias y poder
Puntos teóricos centrales Las ciencias son un tipo de lenguaje en el que se ha desaxiologizado la semántica, es decir, se ha eliminado de los términos todo elemento de deseo, por parte del sujeto, y todo elemento de estímulo, por parte del objeto. Pero, a pesar de este artificio, no puede olvidarse que las ciencias y las tecnologías son una creación de un animal viviente para vivir. La prueba está en que, en ningún momento, abandona su carácter dual. Trata…
El minut sabàtic
Començo a escriure aquestes ratlles visualitzant dos rostres. Un d'ells és el d'una persona que vaig conèixer fa uns anys i que, mentre m'explicava una difícil situació professional que estava vivint, em confessava que al llarg de tota la seva vida sempre s'havia sentit incapaç d'estar sol ("i sense fer res", afegia). L'altre és el d'un participant en el Programa Vicens Vives que en una de les sessions, després de fer un petit exercici de silenci i silenciamient personal, em…