Últims articles
TODO SER ES OTRO Y TODO SER ES ÉL MISMO
Zhuang Zi (1) Del libro II. De la unidad de los seres. La gran sabiduría abarca, la pequeña distingue; las grandes palabras son brillantes, las pequeñas son verborrea. Durante el sueño el espíritu del hombre está confuso; durante la vigilia, su cuerpo no está quieto; demasiado enmarañado es su trato con el mundo, que el día entero andan intrigando los unos contra los otros. Hablan para dar largas, o para engañar, o para ocultar sus intentos. El pequeño temor…
SOM PARTS DEL TOT
Jane Goodall (1) L'existència a la selva em va absorbir per complet. Va ser un període molt especial, en el que estar sola es va convertir en una forma de vida, en una oportunitat perfecta per meditar sobre el significat de l'existència i del meu lloc en ella. Però estava massa ocupada aprenent coses sobre la vida dels ximpanzés com per preocupar-me pel sentit de la meva. Havia anat a Gombe a desenvolupar una tasca concreta i no a alimentar…
CONSCIÈNCIA PLANETÀRIA
Jaume Patuel i Puig* Les paraules consciència i planetària ens portaran al fil de l’article d’avui. Consciència vol dir saber amb.... Tenir coneixement de si mateix i de l’entorn. Anar a fons de l’interior de la nostra espècie humana. El famós apotegma grec: Coneix-te a tu mateix. Evidentment, no un simple coneixement intel·lectual de com funciono, sinó més a fons, qui sóc i perquè sóc. Planeta ve del grec, que significa “jo vagabundejo”. Vagabundejar és anar d’una part a una…
Més enllà dels límits (petita selecció)
La confiança en si mateix La necessitat, que és el sentiment d’insuficiència, és la causa de tots els desigs, de tots els temors, expectatives, interpretacions, de totes les valoracions. Quan es comprèn que no hi ha res a guanyar, apareix el desaferrament. Quan saps que no et manca res perquè tu ets tot allò que existeix i tot és teu, el desig s’esvaeix i els projectes cessen. Tot allò que necessites és en tu, perquè tu ets “aquest no-dos” que…
La individualització de la religió
Ulrich Beck (1) La secularització no significa l’enfonsament de la religió i la fe, sinó la formació i difusió generalitzada d’una religiositat que remet progressivament a la individualització. Aquest procés forma part d’una tendència més profunda al reviscolament de la fe en una societat en la que les zones d’influència de les religions es creuen i penetren, i les seves condicions fundacionals són la incertesa fabricades d’una modernització que transforma les seves pròpies premises. (...) Això s’observa, fins i tot,…