Últims articles
Sobre les expectatives. Reflexions
Cal silenciar la necessitat i el desig per a descobrir que el lloc de la nostra residència no és el nucli de desigs i temors sinó allò que és la nostra veritable realitat, el “no-dos”. Quan això s’ha entès a fons, l’ego, com a paquet de desigs i temors que és, pot dur a terme la seva funció que és servir la vida. Tot el que sigui silenciar l’ego per tal de traslladar la nostra “residència” d’allò que pensem ser…
Qualitat, llibertat i creativitat
Allà on regeix el desig no hi ha llibertat, per més que ho sembli. On regeix el desig hi ha subjecció, submissió, necessitat. Però el desig humà és complex, flexible i no és, com el dels animals, d'una sola direcció. Per a posar un exemple: la set és un desig que pot satisfer-se de moltes maneres: bevent aigua, bevent algun producte ensucrat que pot ser llimonada, Coca-cola, Pepsi-cola, Fanta, etc., o amb alguna beguda alcohòlica, que també té múltiples variables…
”Intentar comprendre el món és una mena d’amor”
Adam Zagajewski, poeta i assagista polonès "63 anys. Vaig néixer a Lvov (avui Ucrània) i vaig viure entre Cracòvia i Chicago. Estic casat i tinc una filla. Aquest món complex ens enfronta a emocions ràpides com l’odi i el xovinisme; hauríem d’ésser lents i racionals. Constantment cerco quelcom superior, que penso, existeix.." IMA SANCHÍS - LA VANGUARDIA - 23/03/09 Buscar resplendors Va passar fugaçment per Barcelona per participar en el cicle “L’Europa eslava i la seva literatura” (CaixaFòrum), i cada…
Màrius Torres
Sedueix com un bell paissatge Que fos bell sobretot per la claror del cel. Qui el travessa en el seu peregrinatge, S’emporta endins dels ulls un resplendor fidel. Emanant la gràcia suprema S’allò que és innocent, i radiant, i nu, Tota la seva vida és un poema Murmurat per una àngel incandescent i bru. Quan, com fugint de vora nostre Tanca els ulls, es fanit en el seu rostre -i quants estels apunten al fons d’aquella nit!- Queda un instant…
Rainer Maria Rilke
Oh vida, vida, temps de miracle! Contradicció i contradicció. Sovint Dolent, el camí se’t fa tan aspre! Després, de cop, amplària admirable, Com d’un àngel tens tenses les ales! Oh temps de la vida, oh inexpresable! Però com més m’inclino en mi mateix És fosc és el meu Déu, com enramada Amb cents d’arrels que ben callades beuen. Només pel seu caliués que m’aixeco: Més ja no sé, perquè les meves branques Prou dins descansen, sols el vent les mou…