Pere Casaldàliga i els 20 anys de l’Agenda Llatinoamericana

25 octubre, 2010

Irene Casellas. Article a la Revista Presència • Del 15 al 21 d’octubre del 2010

Quin Déu? Quina religió?

L’Agenda Llatinoamericana Mundial compleix dues dècades proposant una revisió crítica del paper de les religions en el món actual.
«Quin Déu? Quina religió?», aquest és el lema per a l’edició de 2011 de l’Agenda Llatinoamericana Mundial 2011, una agenda-llibre que es va començar a gestar el 1990 de la mà del bisbe Pere Casaldàliga i del sacerdot José María Vigil, i que s’ha acabat convertint en una important eina pedagògica, tant als països d’Amèrica Llatina com a casa nostra.

A primera vista pot resultar sorprenent que un projecte encapçalat per dos religiosos –vinculats a la Teoria de l’Alliberament, és cert, però religiosos al cap i a la fi– plantegi quin és el paper que ha de tenir Déu i la religió en la construcció d’un món millor.

Però la sorpresa no ho és tant per a aquells que han anat seguint la trajectòria del projecte en aquests 20 anys, ja que aquesta agenda sempre ha mantingut una visió crítica de la societat, convidant a observar, reflexionar i actuar. No és un simple recull de textos, sinó una crida a mobilitzar les consciències. Per això, s’ha centrat any rere any en temes tan importants com la política, l’ecologia, els mitjans de comunicació, el deute extern, l’imperialisme o el nou socialisme. I ara li ha tocat al fet religiós.

«Fa temps, aquest tema de la religió era una mica tabú, pertanyia a una esfera suposadament intocable, i resultava políticament incorrecte abordar-lo en una societat laica. Creiem que aquest temor no té avui raó de ser, i cal abordar el tema de manera adulta i críticament, perquè també a conseqüència de la religió hi ha persones i societats que pateixen opressió, endarreriment, immaduresa…», explica José María Vigil, sacerdot claretià nascut a Saragossa que ara està establert a Panamà. «El que volem provocar –afegeix– no és controvèrsia, sinó diàleg: una societat adulta no pot seguir sostraient aquest tema del debat públic, perquè ens afecta a tots, més del que pensem, i perquè també en aquest camp podem veure que hi ha ‘transformacions de consciència necessàries’».

Així, l’Agenda Llatinoamericana 2011 fa un repàs exhaustiu de la situació de les religions al món, on els col·lectius principals són: cristians (33,2%); musulmans (22,4%); hindús (13,7%); budistes (6,8%); religió popular xinesa (5,6%); religions indígenes (3,8%); jueus (0,2%); i espiritistes (0,2%). A més d’agnòstics (9,3%) i ateus (2%).

De la mà del cardenal francès Paul Poupard, també inclou un Mapa de la increença on s’analitza com es veu des de la jerarquia catòlica el desencís religiós en molts països. Textos antològics i reflexions sobre com ha de contribuir la religió a millorar el món completen una agenda que incita a replantejar els conceptes que tenim de religió, fe, espiritualitat… Els títols d’alguns dels articles que s’hi inclouen –El canvi social comença amb la transformació de la idea de Déu, Un altre cristianisme és possible, Creure d’una altra manera, o Deu consells per viure la religió en el segle XXI– són prou explícits del tipus de debat que es vol obrir. Es tracta, sense dubte, d’un punt d’inflexió en la història de l’Agenda Llatinoamericana, coincidint precisament amb el seu vintè aniversari.

L’any 1990, en previsió de les celebracions que dos anys més tard s’havien de fer entorn al cinquè centenari del descobriment d’Amèrica, el bisbe Pere Casaldàliga, des del Brasil, i José María Vigil, des de Panamà, van posar en marxa un projecte per poder donar veu als col·lectius que en aquells moments no tenien precisament motius de celebració, sinó més aviat de reivindicació.

Així va néixer l’Agenda Llatinoamericana, com un altaveu per als oprimits, per als pobres i per a aquells que més han sofert al llarg de la història les injustes relacions amb els països del Nord, des del Descubrimiento i les massacres que va comportar, fins a les desigualtat econòmiques i socials que continua patint encara ara Amèrica Llatina.

Amb el pas dels anys, aquesta agenda atípica, que assenyala a les seves efemèrides els milers de persones que han estat assassinades al continent en defensa dels seus ideals, s’ha anat convertint en un llibre de lectura obligatòria, amb articles interessantíssims d’autors molt diversos que ofereixen un punt de vista proper a la realitat llatinoamericana i també a la resta del món.

En la presentació de l’antologia dels 20 anys de l’Agenda, Pere Casaldàliga ho expressa amb paraules precises: «Per a mi, l’Agenda Llatinoamericana (i Mundial) ha estat i és una resposta commovedora a les meves inquietants preguntes sobre el Tercer Món, sobre la nostra Amèrica, sobre la intersolidaritat mundial. En molts centres polítics o socials, en escoles i universitats, està sent l’agenda una veu acollida amb molt d’afecte i eficiència. Un canal sorprenent de proximitat més enllà de moltes fronteres, i de militància alliberadora.»

Eina de transformació Amb una tirada mundial d’uns 60.000 exemplars, l’agenda es publica en 30 països, traduïda a 8 idiomes. Als Països Catalans, la seva publicació permet dur a terme actes de sensibilització, recordant-nos que vivim en una situació de privilegi i que tenim un deute de responsabilitat envers els més desfavorits. També ha incentivat que durant aquests anys hagin anat apareixent materials complementaris, fruit de l’esforç comú de moltíssimes persones que ara ja estan vinculades al projecte. I el repte amb vista al futur continua.

«L’agenda –explica José María Vigil– ha de continuar transformant-se, com ho ha anat fent al llarg de aquestes dues dècades, per respondre als nous desafiaments i continuar el seu servei des del propi carisma: provocar les transformacions de consciència necessàries perquè sorgeixin pràctiques radicals noves, des d’una altra visió sistèmica, no només reformes, o pegats… La nostra agenda vol continuar sent una caixa de materials i eines per a l’educació popular». Vigil veu motius d’esperança per a Amèrica Llatina, però també de preocupació: «En la lluita per la justícia, els moviments populars, en diferents països del continent, travessen un moment més aviat esperançador, però en la batalla concreta per la igualtat, lamentablement seguim ostentant el rècord mundial d’inequitat: el 20% més ric de la població acapara el 57% dels recursos, mentre el 20% més pobre rep tot just el 3,5%. És la nostra principal assignatura pendent».

Més pedagogia

JORDI PLANAS

Agenda Llatinoamericana és el resultat d’un esforç conjunt, que als Països Catalans es tradueix en la implicació de molts col·lectius que difonen els seus continguts. Des d’aquí s’ha preparat durant els últims anys un volum impressionant de material complementari que també té per objectiu la sensibilització i l’educació popular.

El Mapa Peters, amb una mirada més justa al món; el Mapa de la Vergonya, amb dades que conviden a reflexionar; i el Calendari Solidari amb 12 efemèrides triades a Llatinoamèrica i a Catalunya, i amb una separata especial comentant-les, van ser els primers fills de l’agenda.

També s’ha editat un conte pensat per als més petits, pòsters de sensibilització i un CD, La Carpeta, amb material per treballar temes de solidaritat i drets humans a l’aula. Vídeos i material en format àudio completen les propostes pedagògiques.

Tot plegat amb l’afegit que gràcies a la campanya d’anada i de tornada, aquest material, a més de la mateixa agenda, es fa arribar a les comunitats de base de Nicaragua, Mèxic, Guatemala, Hondures, Perú, Equador, El Salvador, Brasil i Cuba. Es tracta de garantir que uns continguts que s’han gestat des d’Amèrica Llatina, es puguin utilitzar també allà per a la dinamització social, evitant que, pel seu cost, l’agenda només sigui útil a l’elit intel·lectual.

Petita entrevista a PERE CASALDÀLIGA. Impulsor de l’Agenda Llatinoamericana

«La religió és un tema urgent»

Pere Casaldàliga: és bisbe emèrit de la prelatura de São Félix do Araguaia, a la selva del Mato grosso. Fa més de 40 anys que viu al Brasil, on sempre ha treballat al costat dels més pobres. Fa vint anys, juntament amb el claretià José María Vigil, va posar en marxa el projecte de l’Agenda Llatinoamericana. Amb 82 anys, Casaldàliga conviu des de fa un temps amb la malaltia de Parkinson, però això no li impedeix mantenir-se actiu.

–Com ha anat evolucionant l’Agenda Llatinomericana en aquest recorregut de vint anys?
–«L’agenda ha sigut fidel i oportuna en mantenir les grans causes com a tema i com a desafiament. Sempre amb una postura oberta, ecumènica i macroecumènica. Aquest esperit d’obertura ha fet, per exemple, que s’hi inclogui, en el títol de l’agenda, l’adjectiu-substantiu mundial».

–El lema del 2011 és molt interessant, però segurament crearà polèmica. Ens hem de replantejar les nostres creences religioses per poder crear un món més just i un futur millor?
–«Sabíem que el lema de l’Agenda 2011 portaria certes conseqüències, però teníem consciència també que el tema és urgent i és mundial.
Evidentment, Déu, la religió són matèria tan fonamental, que no podíem deixar–la de costat; al mateix temps, però, cal seguir reconeixent els diferents punts de vista i mantenir un gran respecte per aquesta causa, la més pregona i decisiva. Jo repeteixo, fa temps que tot és relatiu menys Déu i la fam».
–Hem de ser optimistes amb vista al futur?
–«Hem de ser persones amb vida i amb esperança. Ens pot mancar tot, menys aquesta esperança viva i vivificadora. L’esperança és el més personal i universal ADN de la humanitat. El màrtir jesuïta Ignacio Ellacuría, d’El Salvador, repetia que ‘hem de ser esperançats i esperançadors’. Nosaltres som un avui sempre i, sempre, som un demà».

AGENDA LLATINOAMERICANA MUNDIAL 2011