Programació del curs

EPISTEMOLOGÍA AXIOLÓGICA Y BIOÉTICA GLOBAL Dos herramientas para la construcción de Proyectos Axiológicos Colectivos PACs

Tant la bioètica global com l'epistemologia axiològica tenen un origen comú, que anomenarem la "revolució contemporània del saber". Les dos, són propostes de pensament i d'acció que volen sortir-li al pas al desmantellament axiològic de les societats de coneixement. La bioètica global i l'epistemologia axiològica es converteixen, per a les societats actuals ja siguin societats de coneixement o societats en trànsit, en dues eines pertinents per a la continuació intel•ligent del procés d'hominització. En aquest sentit, les dues propostes no només són complementàries, sinó que s'impliquen mútuament quan es tracta d'elaborar Projectes axiològics concrets PACs. És a dir, maneres de vida que les comunitats humanes, dins de coordenades espai-temporals i culturals específiques, han d'assumir per a la construcció dels seus fins, els seus valors, les formes de cohesió i d'organització social, i d'aquesta manera resistir a les formes de deshumanització que posen en risc la sostenibilitat humana i planetària.

Llegir més

LA ESPIRITUALIDAD LAICA BUSCA RECONOCIMIENTO ACADÉMICO. Comunicación.

Voldria compartir algunes dades que il·lustren el trànsit axiològic en què estem immersos, dades relacionades amb la progressiva presència social d'una espiritualitat secularitzada. En uns pocs anys hem passat de recerques espirituals personals, cultivades "en la intimitat", etiquetades sovint com "espiritualitats a la carta", o ficades totes en un mateix sac New Age i menyspreades des de les religions institucionalitzades, a unes titulacions en espiritualitat amb nivell universitari. I si s'ofereixen és perquè hi ha demanda.En el món empresarial, en l'àmbit educatiu, en el de la salut, etc., es van estenent els aprenentatges relacionats d'una manera o altra amb la pràctica espiritual. I, per tant, es requereixen experts que puguin impartir-los. Els experts en espiritualitat en entorns religiosos es formaven en els seminaris, en els monestirs, els ashrams, les tarikas sufís ... Conseqüència lògica del procés de secularització: si es tracta d'unes capacitats i uns coneixements susceptibles de ser apresos, han de guanyar-se el seu espai en l'àmbit acadèmic.

Llegir més

INDAGACIÓN LIBRE EN TRADICIONES ESPIRITUALES Y DE SABIDURÍA

En les societats de coneixement la qualitat humana i la qualitat humana profunda no són un luxe, són una necessitat sine qua non de supervivència perquè són el principal instrument per gestionar adequadament el seu enorme potencial. Per això no podem confondre més el cultiu de la qualitat humana amb els sistemes de creences que, com els coneixem del passat i en les seves restes presents, són sempre fixos i estàtics, amb tota probabilitat de manera irremissible. Les creences i les ideologies ja no serveixen, com en el passat, com a programa col·lectiu per acotar la realitat -funció social de les religions-. L'alternativa és per Corbí la construcció dinàmica i fluida, amb l'ajuda de la disciplina científica de l'epistemologia axiològica, de projectes axiològics col·lectius.

Llegir més

MÁS ALLÁ O CONTRA LA RELIGIÓN

Són molts els indicis que apunten a aquesta secularització, però vull fixar-me especialment en l'aproximació de les Nacions Unides al fet religiós. Les Nacions Unides valoren la religió com un patrimoni cultural, ètic i espiritual comú de la humanitat. Aquesta valoració ha anat sorgint a causa de l'interès per aconseguir que la pau s'aconsegueixi en les ments dels éssers humans. D'aquest interès va sorgir, especialment en l'època de Federico Mayor Zaragoza, la formulació de la cultura de la pau. El desenvolupament d'aquesta cultura va fer que les diferents divisions, especialment la de ciències humanes i la de cultura, fossin conreant el diàleg intercultural i, per això, el diàleg interreligiós que Raimon Panikkar considerava essencial. Aquesta visió inclusiva i pluralista de la UNESCO liquida ideològicament les pretensions d'exclusivisme radical d'algunes ortodòxies i fonamentalismes religiosos o laics, i això filosòficament tot i que encara no teològicament ni pràcticament.

Llegir més

Consideracions al voltant de la Carta de la Terra des de l’epistemología axiológica

Algunes preguntes bàsiques formulades a la Carta de la Terra des de l'Epistemologia axiològica És l'enfocament filosòfic racional o fins i tot el neurològic ─el de l'home com a animal racional─ l'apropiat per tractar amb els valors? ¿Són suficients els principis racionals per establir finalitats i dur-les a terme, és a dir, per sentir els perills però també les grans oportunitats de les noves societats? En general, la CT implícitament suposa que un cop establerts els seus principis, la formulació conceptual de valors bàsics ─por tant generals i d'alguna manera abstractes─, la responsabilitat humana els portarà a la pràctica. En definitiva, suposa que la formulació i comprensió conceptual dels principis ètics és suficient per motivar, cohesionar i guiar els individus i la societat. I veu en la responsabilitat humana la garantia que això passi.

Llegir més

Crisi axiològica i canvi valoral a Mèxic. Perspectives per a la construcció d’un subjete social ètic.

Des d'aquest espai es comparteix la tesi que l'actual crisi axiològica i el canvi valoral de les societats contemporànies representa l'arrel de totes les crisis que pateix el nostre món. Com sabem, darrere de tota crisi econòmica, política, social, ambiental, religiosa, podem trobar una diversitat d'actes humans que atempten contra la convivència social guiats per l'afany de poder, de domini i de lucre que acaben per imposar les condicions de com ens relacionem tant en l'àmbit personal, social, nacional i internacional. Aquests actes que causen conflicte i que són motivats per valoracions que atempten contra l'Altre (persona, comunitat, classe social, raça, credo, poble, cultura, nació) són el nucli de la crisi axiològica, que si bé no és nova perquè sempre han existit relacions de dominació, sí exigeix ​​però, una profunda revisió amb el propòsit de contribuir a la construcció de nous sabers i pràctiques que canviïn aquesta antropologia de poder per un procés d'humanització on es reconegui el profund valor de la vida com a totalitat amb seves intrínseques relacions de coexistència. Fins al moment no hem acabat d'entendre que l'existència humana depèn de la relació amb els altres, del relligament amb el món, amb la natura i amb l'espiritualitat.

Llegir més

LA GRAN CRISI AXIOLÒGICA QUE S’AMAGA SOTA LA CRISI DE LES RELIGIONS      

La crisi terminal de les religions és molt més que una crisi religiosa, posa de manifest la crisi del patró general de construcció de projectes axiològics col·lectius (PAC) i la necessitat d'un nou patró. La crisi de les religions, s'està vivint en molts llocs com la liquidació d'alguna cosa ja clarament obsolet. És habitual pensar que la crisi de la religió no ha de tenir repercussions importants en la vida col·lectiva. Es creu que amb les ciències, que s'estenen a tots els aspectes de la vida humana, i amb una moral ben assentada i conseqüent, serà suficient. El fonament de la moral, segons aquesta opinió, seria la raó i les virtuts d'acord amb la naturalesa humana. Volem analitzar si això és així o, per contra, el col·lapse de les religions és un problema més greu que una simple crisi religiosa per a la humanitat del segle XXI, tant per a les societats en trànsit a les societats de coneixement, com per a les societats de coneixement mateixes. La nostra afirmació és que el col·lapse de les religions, com la que estem patint en molts llocs del planeta, és la major tragèdia que hem patit.

Llegir més

NECESSITAT D’UNA EPISTEMOLOGIA AXIOLÒGICA O DELS VALORS.

La crisi axiològica que estem patint és la més greu que ha patit la humanitat en la seva llarga història. En què es fonamenta aquesta afirmació? En què hem de fer un trànsit que mai va ocórrer en el passat: passar de programar-nos per no canviar i bloquejar tot possible canvi d'importància i tota possible alternativa, a haver de programar-nos per fomentar, mantenir i motivar el canvi constant. En aquest trànsit, que ens resulta inevitable, s'aixequen greus preguntes: És possible aquest tipus de programació de canvi continu per uns vivents? És possible per als humans viure lliures de tota subjecció a formes? On caldrà fer peu, social i individualment, per poder viure en llibertat completa de submissió a fórmules i formes intocables, i per poder canviar el que convingui i quan convingui? És possible, a uns pobres vivents com nosaltres, viure en aquesta contínua buidor de punts de suport fixos i en la contínua creativitat? Tenim un greu problema amb allò axiològic en general, i no tenim cap saber sobre com manegar-nos convenientment en aquest assumpte tan central i bàsic per a uns éssers necessitats com nosaltres, que precisen ser orientats per poder viure. Els nostres avantpassats ni van poder prendre consciència que construïen ells mateixos els seus propis projectes axiològics, perquè ho feien al llarg de mil·lennis, ni tampoc era convenient de prendre’n consciència, s’ho havien de prohibir, perquè altrament haguessin trencat la seva intocabilitat. Els procediments per a assentar la seva absoluta intocabilitat podríem dir que eren ardits del sistema de programació de societats estàtiques.

Llegir més

La via de Nagarjuna (2016-2017)

Abordarem la lectura i comentari d’aquest text que segons els estudiosos potser és un dels més importants de la història del budisme, considerat la font de les escoles Chan de la Xina i Zen del Japó, i de l’escola tibetana. A Nagarjuna (s.II-III) se’l considera el més gran pensador budista i segons Karl Jaspers està entre les més grans figures del pensament univer

Llegir més
Back To Top