Blog

Què és això de la governança?

Tenim un problema amb la política, un problema que no s’arregla millorant els instruments de què disposem sinó canviant de problema; no és que tinguem ben identificat el problema i ens falli únicament l’instrument amb el qual pretenem solucionar-lo. El nostre desencert és més radical: la funció de la política ha canviat i continuem pensant que l’únic que han de canviar són les solucions, fent que la mateixa política sigui ara més eficaç o modificant-ne el format.

Daniel Innerarity és catedràtic de filosofia política i social, investigador IKERBASQUE a la Universitat del Pais Basc i director de l’Instituto de Gobernanza Democrática (www.globernance.org).  Aquest article prové de: http://www.danielinnerarity.es/

descarregar

cetr05

Related Posts

Conseqüències de les noves tecnociències (TC)
Les noves tecnologies en desenvolupament exponencial (Big Data, IA, robòtica, nanotecnologia, nanotubs, nanofibres, biotecnologia, computació quàntica, etc.) han de portar-nos a reflexionar seriosament sobre com volem viure els humans amb tot aquest aparell de coneixements, tecnologies i possibilitats bones i dolentes que s'obren amb tots aquests sabers. El desenvolupament d'aquests sabers i tecnologies exigeix que ens plantegem un nou projectes axiològics col·lectius (PAC) per a la humanitat. No podem continuar, sense gravíssimes conseqüències, manejant-amb el projecte axiològic col·lectiu -PAC -neocapitalista d'explotació de l'mig i dels col·lectius humans. És totalment insostenible i més com més creixin aquestes TC.
Ètica a la Societat de Coneixement
Les condicions de supervivència pròpies de les societats que viuen de la creació de ciència i tecnologia, productes i serveis en equips d'interdependència obliguen a replantejar l'ètica. No és possible en les societats de coneixement fonamentar l'ètica en la racionalitat pròpia de la naturalesa humana.
REFLEXIONS SOBRE L’ART EN LES SOCIETATS DE CONEIXEMENT
L'art és l'expressió de la dimensió absoluta des dels sentiments humans, o des de formes, colors i textures purs que no fan referència a res.   No és expressió del que sent l'artista davant d'una cosa, encara que aquest sentiment de la individualitat de l'artista en la dimensió relativa influeixi en la seva expressió de la dimensió absoluta.    L'art és expressió del sentir profund humà davant la realitat, tot i que sembla que es contamini amb el sentir que funciona com a sistema de senyals, els sentiments, el bon art unifica les nostres dues dimensions del sentir en la seva dimensió profunda.   Les arts en les societats de coneixement (SC) exerceixen una funció central, que és fomentar, cultivar la dimensió absoluta (DA) per generar, mantenir i portar al creixement de la qualitat humana i la qualitat humana profunda als col·lectius. Les arts són imprescindibles pel bon funcionament de les societats de coneixement. L'art com una forma de el cultiu de la DA és el fonament de les SC.

This Post Has 0 Comments

Deixa un comentari

Back To Top