Marià Corbí A un vivent que té un doble accés a la realitat se li plantegen dues possibilitats: una és fer totes les construccions culturals recolzades en la nostra condició necessiteu i, per tant, en l'autoreferència a la nostra condició de vivents, la qual cosa suposa que fem les construccions i la seva gestió des de la nostra egocentració que, per les dificultats que es presenten, es transforma en egoisme. L'altra possibilitat recolzem totes les nostres construccions culturals en l'experiència de la dimensió absoluta de la nostra condició humana. La humanitat, en tota la seva història, ha fonamentat tots els trets de la cultura i les seves construccions al servei de la nostra condició d'individualitats necessitades mogudes per l'ego, les necessitats i els desitjos. Des d'aquell individu necessitat i egoista es van construir tots els tipus d'organitzacions socials, tots els col·lectius, països, etc. Tota la realitat de la terra és aquí al nostre servei, disposada a la nostra explotació.
Què és això de la governança?
Tenim un problema amb la política, un problema que no s’arregla millorant els instruments de què disposem sinó canviant de problema; no és que tinguem ben identificat el problema i ens falli únicament l’instrument amb el qual pretenem solucionar-lo. El nostre desencert és més radical: la funció de la política ha canviat i continuem pensant que l’únic que han de canviar són les solucions, fent que la mateixa política sigui ara més eficaç o modificant-ne el format.
Daniel Innerarity és catedràtic de filosofia política i social, investigador IKERBASQUE a la Universitat del Pais Basc i director de l’Instituto de Gobernanza Democrática (www.globernance.org). Aquest article prové de: http://www.danielinnerarity.es/
Relacionats
