Blog

Què és això de la governança?

Tenim un problema amb la política, un problema que no s’arregla millorant els instruments de què disposem sinó canviant de problema; no és que tinguem ben identificat el problema i ens falli únicament l’instrument amb el qual pretenem solucionar-lo. El nostre desencert és més radical: la funció de la política ha canviat i continuem pensant que l’únic que han de canviar són les solucions, fent que la mateixa política sigui ara més eficaç o modificant-ne el format.

Daniel Innerarity és catedràtic de filosofia política i social, investigador IKERBASQUE a la Universitat del Pais Basc i director de l’Instituto de Gobernanza Democrática (www.globernance.org).  Aquest article prové de: http://www.danielinnerarity.es/

descarregar

cetr05

Related Posts

Elements constitutius d’una societat creativa
Marià Corbí Per crear o mantenir creativa de forma continuada una organització, es necessitaran a més de la creativitat científica i/o tecnològica, plantejar-se la el suport axiològic com un sistema de cohesió i motivació. Concretem aquests dos grans components: Cal un plantejament científic i les seves repercussions tecnològiques, o si es vol un plantejament tecnològic amb la seva fonamentació científica; amb uns desenvolupaments estrictament lògics. A més, serà convenient que es plantegi un propòsit axiològic que vagi més enllà del benefici econòmic pur; el propòsit axiològic el constituirà el sistema de motivació i cohesió que es construirà amb la lògica pròpia d'allò qualitatiu.
Les societats de coneixement: una oferta-imposició de felicitat
José Manuel Bobadilla Vivim en un període de transició que empeny, inevitablement, tota la humanitat cap a models culturals basats en el coneixement i el creixement exponencial de ciències i tecnologies, amb nous productes i serveis. Això és un fet inqüestionable, només cal mirar al nostre voltant per constatar que, cada cop més, la ciència i la tecnologia està entrant en tots els àmbits de la nostra quotidianitat. El problema que es presenta, és que aquest canvi cultural, es viu més com una imposició que no pas com una oferta-imposició, i encara menys, com una oferta-imposició de benestar, qualitat de vida i felicitat. I a què és degut això? Segurament per no poder entendre que les societats de coneixement no són una creació del sistema actual, sinó una nova forma cultural derivada directament de les formes de supervivència.
Egocentración y egoísmo
Marià Corbí L'autoreferència és la condició de tots els vivents. L'egocentració és la modelació del seu entorn i de si mateix que ho ha de fer tot vivent. Han de configurar el món que l'envolta a la mida de les seves necessitats. L'egocentració és l´estructura inevitable de tot vivent. L'egocentració és una noció molt diferent de l'egoisme. L'egoisme és l'egocentració convertida en una depredació inconsiderada. L'egoisme no respecta res ni a ningú. Hi ha graus i graus d'egoisme. L'egoisme és un atribut netament humà que sorgeix del desig insaciable. Pot ser un egoisme circumstancial o un egoisme estructural; un egoisme que sorgeix en un context determinat o un egoisme que ja s'ha fet estructural. Una circumstància fa que l'egoisme es desperti o es vagi construint, a poc a poc, una persona egoista.

This Post Has 0 Comments

Deixa un comentari

Back To Top