La Epistemología Mítica en la Espiritualidad de Empresa. Ponencia para el 7º Encuentro Internacional CETR
Introducción El objetivo de este artículo es analizar si la epistemología mítica sigue presente en la disciplina de la espiritualidad en la empresa. Esta disciplina en el mundo de la investigación de empresa es bastante reciente, se pueden trazar sus orígenes a la mitad de los años noventa en los Estados Unidos. Con este artículo queremos dar una visión epistemológica de como se presenta la espiritualidad en la empresa, como se pretende evaluar y como se justifica su adopción en la empresa. Así, pretendemos esclarecer las hipótesis y las creencias que subyacen en los artículos más leídos de la Espiritualidad en la empresa y que definen por tanto el corazón de las argumentaciones de la disciplina. Con el fin de que este artículo fuera relevante en su generalización a la disciplina, ya que hay muchos artículos y libros, decidimos centrarnos en estudiar los artículos más citados. Con el fin de…
La individualització de la religió
Ulrich Beck (1) La secularització no significa l’enfonsament de la religió i la fe, sinó la formació i difusió generalitzada d’una religiositat que remet progressivament a la individualització. Aquest procés forma part d’una tendència més profunda al reviscolament de la fe en una societat en la que les zones d’influència de les religions es creuen i penetren, i les seves condicions fundacionals són la incertesa fabricades d’una modernització que transforma les seves pròpies premises. (...) Això s’observa, fins i tot, en llocs on ningú s’ho esperava, com per exemple, entre els jueus dels E.E.U.U, tal i com indica M. Cohen i Arnold M. Eisen Eisen [The Jew within: self, family and community in America. Indianya Univ. Press, 2000]: Al finalitzar el segle els jueus de l’Amèrica del Nord veuen i experimenten el seu judaisme d’una forma totalment diferent a la dels seus pares o a ells mateixos tan sols dues…
Ciencias y poder
Puntos teóricos centrales Las ciencias son un tipo de lenguaje en el que se ha desaxiologizado la semántica, es decir, se ha eliminado de los términos todo elemento de deseo, por parte del sujeto, y todo elemento de estímulo, por parte del objeto. Pero, a pesar de este artificio, no puede olvidarse que las ciencias y las tecnologías son una creación de un animal viviente para vivir. La prueba está en que, en ningún momento, abandona su carácter dual. Trata objetos e interpreta la realidad objetivamente. Como creación de sujetos necesitados, está transida por la condición de instrumento para vivir. Por ello, parte de un propósito y tiene un fin. Ese propósito y fin serán desaxiologizado si se trata de propósito y fin científico (hipótesis, teoría, verificación de la teoría), o axiológicos, si se hacer referencia a los problemas o soluciones que han de proporcionar esas ciencias y tecnologías. En…
Tot reflexionant al voltant de la crisi econòmica
No sé si l’actual situació de crisi en què està sumida la nostra economia té molt a veure amb la dimensió espiritual atribuïda a la naturalesa humana. Però a mi m’ha semblat que d’un fenomen com aquest, que afecta tan profundament la nostra supervivència col·lectiva, en podem treure lliçons per al nostre potencial de creixement interior. Intentaré doncs llistar algunes de les reflexions que m’ha suggerit l’ actual crisi econòmica sense passar per la descripció del seu desenvolupament que em sembla que és prou coneguda. En primer lloc, costa d’entendre fins a quin punt ens ha arribat tot aquest xàfec sense esperar-lo. O potser a tots ens anava bé pensar que estàvem situats en la definitiva superació de les crisis cícliques del capitalisme. En qualsevol cas, el sistema s’aguantava (i s’aguanta encara) pel consum creixent, tant si és necessari com irracional. Els que aixecaven veus crítiques eren sospitosos d’esquerranisme antisistema…
Intervenció de Marià Corbí en IFEST’08
«La nostre espècie es caracteritza per la seva capacitat de distingir la necessitat de la realitat de la pròpia realitat. És el que explica la nostra flexibilitat, un avantatge gràcies al qual ens hem pogut ensenyorir de la terra». «La parla, la doble experiència de la realitat i la flexibilitat són les qualitats que potencien la nostra capacitat d’innovació cientifico-tècnica». «L’absolutització de qualsevol “com” o manera de fer, comporta la pèrdua de la flexibilitat i per tant, d’aquesta capacitat d’innovació». «L’època de les religions ja ha passat. Però és necessari endinsar-se en l’experiència absoluta de lo real que els nostres avantpassats anomenaven espiritualitat i adaptar-la a la laïcitat.» «Només aquells qui siguin capaços d’acceptar les coses tal com són comprendran allò a què s’enfronten i tindran la capacitat de trobar la solució més adequada d’acord amb el saber científic i tecnològic del que disposin.» Intervenció de Marià Corbí:…