Sol, i de dol

-La Nit, diem; i el cor comú batega,
Brillen els ulls i l’esperança neix;
El respirar de tots és un sol bleix:
Súbdits del Tot, vivim l’alfa i l’omega.

Oh pura nit d’estiu! Tothom ofega
El seu voler, però la Ment s’acreix,
I en el repòs d’un acimat relleix
Fem nostre l’U sota el signe de Vega.

I comença el diàleg tu a tu,
Més enllà de la carn i de la secta,
Llum i cristall en un paratge nu;

I planegem –filòsof!, arquitecte!-,
El futur transparent, en un cel blau,
Del Temple, de la Farga i del Palau.

J.V. Foix, Sol, i de dol, Antologia poètica, Proa, 1993
Selección Pepa Torras Virgili