Ubuntu. Sobre la naturalesa de la comunitat humana

Ubuntu és un concepte propi de la nostra Weltanschauung africana, de la nostra cosmovisió. En xhosa diem: “Umntu ngumtu ngbantu”. Aquesta expressió és molt difícil de traduir, però podríem dir: “Una persona és persona a través d’altres persones”. Necessitem altres éssers humans per aprendre a ser humans, ja que ningú arriba a la vida ja desenvolupat com a humà. No sabríem com parlar, caminar, pensar i menjar com éssers humans si no aprenguéssim d’altres éssers humans com fer aquestes coses. Per a nosaltres, l’ésser humà individual és una contradicció en els termes.

Ubuntu és l’essència de l’ésser humà. Expressa com la meva humanitat està lligada i unida inseparablement a la teva. No diu, com Descartes: “penso, per tant existeixo”, sinó més aviat: “Sóc perquè pertanyo a”. Per ser humà tinc necessitat d’altres éssers humans. L’ésser humà absolutament autosuficient és sub-humà. Jo només puc ser jo si tu ets totalment tu. Jo sóc perquè nosaltres som, ja que hem estat fets per viure units, per ser una família. Hem estat fets per la complementarietat. Som creats per una delicada xarxa de relacions, d’interdependència amb els altres éssers humans, amb la resta de la creació.

Jo tinc dons que tu no tens i tu tens dons que jo no tinc. Som diferents per tal de que cadascú pugui adonar-se de la necessitat que té de l’altre. Ser humà és ser dependent. El concepte d’Ubuntu expressa atributs espirituals com, per exemple, la generositat, l’hospitalitat, la compassió, la bondat, el compartir. Es pot ser ric en possessions materials i, no obstant això, no tenir Ubuntu. Aquest concepte expressa com les persones són més importants que les coses, els beneficis, les possessions materials. Expressa el valor intrínsec de les persones, que no depèn de coses irrellevants com l’estatus, la raça, el credo, el gènere o l’èxit.

En la societat africana tradicional, l’Ubuntu era més cobejat que qualsevol altra cosa -més que la riquesa mesurada pels caps de bestiar i l’extensió de la terra que algú podia tenir en propietat-. Sense aquesta qualitat, un home pròsper, encara que hagués estat un cap, era considerat algú que mereixia compassió o fins i tot menyspreu. Aquesta qualitat era vista com allò que, en darrer terme, distingia a les persones dels animals -la qualitat de ser humà i, per tant, també humanitari-. Els qui tenien Ubuntu eren compassius i amables, usaven la seva força a favor dels febles i no s’aprofitaven d’altres -en definitiva, es preocupaven, tractant als altres com el que eren: éssers humans-. Qui no tenia Ubuntu estava mancat d’un element indispensable de la condició humana. Encara que tingués una gran quantitat de béns materials, i una alta posició social, sense Ubuntu, no era mereixedor de reconeixement. (…) L’Ubuntu ens recorda que pertanyem a una sola família: la família de Déu, la família humana. A la nostra cosmovisió africana, el bé suprem és l’harmonia de la comunitat. Qualsevol cosa que subverteix o soscava aquest bé suprem és, ipso facto, injusta i dolenta. La ira i el desig de venjança subverteixen aquest bé.

extret de: Desmond Tutu. Dios no es cristiano, y otras provocaciones. Desclée de Brouwer, 2012. pgs. 21-24

Ubuntu és el concepte filosòfic fonamental que va fonamentar la Comissió per la Veritat i la Reconciliació (Sud-àfrica), presidida per Desmond Tutu en el moment de la transició democràtica Sud-africana. La idea del reconeixement públic dels crims contra la humanitat en el context de l’apartheid ha facilitat un procés únic d’amnistia i de construcció d’una nació.

La paraula prové de les llengües zulu i xhosa. Hi ha diverses traduccions possibles del terme, com serien:

• “Humanitat cap a altres”

• “Sóc perquè nosaltres som”

• “Una persona es fa humana a través de les altres persones”

• “Una persona és persona en raó de les altres persones”

• “Tots per un i un per tots”

• “La creença és un enllaç universal de compartir que connecta a tota la humanitat.”

Més extensa i més propera al significat d’Ubuntu seria aquesta explicació:

“Una persona amb ubuntu és oberta i està disponible pels altres, recolza als altres, no se sent amenaçat quan uns altres són capaços i són bons en alguna cosa, perquè està segur de si mateix ja que sap que pertany a una gran totalitat, que decreix quan altres persones són humiliades o menyspreades, quan uns altres són torturats o oprimits.” (Desmond Tutu)

                       Dita zulu: “una persona és una persona a causa dels altres.”

 També es poden establir paral·lelismes i similituds amb diversos conceptes per expressar i enfortir el vincle interpersonal o comunitari, en particular els d’altres pobles organitzats en societats horitzontals i no en estats centrals i jeràrquics:

• Mborayhu que es tradueix del guaraní modern com “amor” o “amistat”, però que més àmpliament és “la vida de la tribu i la seva voluntat de viure, la solidaritat entre iguals”.

• el Ayni, principi precolombí dels pobles andins (la paraula és quechua) de solidaritat econòmica i social entre les comunitats.