La Epistemología Mítica en la Espiritualidad de Empresa

L'objectiu d'aquest article és analitzar si l'epistemologia mítica segueix present a la disciplina de l'espiritualitat en l'empresa. Aquesta disciplina en el món de la investigació d'empresa és bastant recent, es poden traçar els seus orígens a la meitat dels anys noranta als Estats Units. Amb aquest article volem donar una visió epistemològica de com es presenta l'espiritualitat en l'empresa, com es pretén avaluar i com es justifica la seva adopció a l'empresa.
Així, pretenem aclarir les hipòtesis i les creences subjacents en els articles més llegits de l'Espiritualitat a l'empresa i que defineixen per tant el cor de les argumentacions de la disciplina. Per tal de que aquest article fos rellevant en la seva generalització a la disciplina, ja que hi ha molts articles i llibres, vam decidir centrar-nos en estudiar els articles més citats.

LA ESPIRITUALIDAD LAICA BUSCA RECONOCIMIENTO ACADÉMICO. Comunicación.

Voldria compartir algunes dades que il·lustren el trànsit axiològic en què estem immersos, dades relacionades amb la progressiva presència social d'una espiritualitat secularitzada.

En uns pocs anys hem passat de recerques espirituals personals, cultivades "en la intimitat", etiquetades sovint com "espiritualitats a la carta", o ficades totes en un mateix sac New Age i menyspreades des de les religions institucionalitzades, a unes titulacions en espiritualitat amb nivell universitari. I si s'ofereixen és perquè hi ha demanda.En el món empresarial, en l'àmbit educatiu, en el de la salut, etc., es van estenent els aprenentatges relacionats d'una manera o altra amb la pràctica espiritual. I, per tant, es requereixen experts que puguin impartir-los. Els experts en espiritualitat en entorns religiosos es formaven en els seminaris, en els monestirs, els ashrams, les tarikas sufís ... Conseqüència lògica del procés de secularització: si es tracta d'unes capacitats i uns coneixements susceptibles de ser apresos, han de guanyar-se el seu espai en l'àmbit acadèmic.

5è Encontre Internacional De CETR. LA ESPIRITUALIDAD COMO CUALIDAD HUMANA Y SU CULTIVO EN UNA SOCIEDAD LAICA

5è Encontre Internacional de CETR. LA ESPIRITUALIDAD COMO CUALIDAD HUMANA Y SU CULTIVO EN UNA SOCIEDAD LAICA

Dando un paso más, este Quinto Encuentro se ha propuesto estudiar el tema de “la espiritualidad en sí misma” que es una cualidad humana peculiar que nos adentra en el abismo de Dios, o como quiera que se represente esa dimensión absoluta. Una cualidad que nos es constitutiva, pero que debe cultivarse también para vivir como humanos y para habitar en la tierra convenientemente, aunque no se tenga el propósito o la posibilidad de adentrarse en el océano de nuestra dimensión absoluta. Dicha espiritualidad tiene que ser viable en una sociedad laica, no creyente, no religiosa y de globalización a todos los niveles, pero en especial de globalización espiritual.

En una sociedad así hay que aclarar y precisar qué es propiamente eso que llamamos “espiritualidad”. El eje de nuestro trabajo ha sido pues: “qué es eso, a lo cual no sabemos exactamente cómo denominar ahora, y que nuestros antepasados llamaron espiritualidad y vivieron unido a la religión”.

DE LA RELIGIÓN A LA ESPIRITUALIDAD

DE LA RELIGIÓN A LA ESPIRITUALIDAD

J. Amando RoblesSemana de Espiritualidad, 3-7 de marzo 2008CEDI [Centro Dominico de Investigación], 3/03/08 1. ¿Por qué hablar de este tema?Una respuesta puede ser porque está de moda. Sí, pero…

La verdad, la revelación y la cualidad humana profunda, en una sociedad sin epistemología mítica

L'epistemologia mítica sosté que el que diuen les nostres construccions lingüístiques, com ara símbols, mites i rituals, i fins i tot formacions conceptuals, és com és la realitat. El que diuen els mites i símbols és la naturalesa mateixa de la realitat. Les ciències, fins a l'últim terç del segle XX es van interpretar també des d'aquesta mateixa epistemologia, amb algunes excepcions.
L'epistemologia mítica és, doncs, una interpretació de la llengua i una ontologia.
Aquest supòsit epistemològic ve avalat per la creença que els mites són el llegat sagrat dels avantpassats o la revelació inviolable dels déus. La garantia de l'epistemologia mítica és, doncs, heterònoma i absoluta.
L'epistemologia mítica val tant pel que fa al que els mites diuen de la vida quotidiana, com respecte, i especialment, al que diuen de la dimensió absoluta de la realitat.
La genètica de tots els vivents fa una interpretació i valoració de la realitat, que tots els animals donen per real i que és sempre dual. La nostra base genètica també procedeix igual, però és insuficient i s'ha de completar per la nostra autoprogramació lingüística mitjançant els mites, símbols i rituals.

La función de los relatos para la creación y desarrollo del proyecto axiológico de las organizaciones

L'estudi de la funció dels relats en la construcció i desenvolupament del projecte axiològic de l'organització és una investigació recent, de finals dels anys 90. En aquest escrit pretenem mostrar una primera anàlisi de les diverses aportacions des dels corrents del "storytelling" , "narratives", "rhetorics" a l'ús dels relats en les organitzacions.

El context per al sorgiment de l'interès per l'ús dels relats està en les preguntes que es fan els empresaris, gestors i emprenedors: Com persuadeixes als empleats per canviar? ¿Com aconsegueixes que treballin junts? Com ​​comparteixes el coneixement? Com controles i tranquil·litzes la circulació de rumors? Com comuniques qui ets i el que t'importa? Com ​​transmets valors? Com dirigeixes a les persones cap al futur que el teu visualitzes? (Denning, 2004).

La preocupació és clara, no sabem com es fa tot això, i aquestes preguntes són claus per poder organitzar a un conjunt d'individus cap a un fi comú. Sabem que organitzar, cohesionar i motivar els éssers humans no es pot fer mecànicament ni seguint regles ni tècniques. Així, si l'organització d'una empresa depèn de la coordinació de les voluntats individuals, però no sabem fer això explícitament, amb un saber que es pugui comunicar i ensenyar a tot aquell interessat en cohesionar i coordinar equips, llavors, què s'ensenya a les escoles de gestió i direcció d'organitzacions?, què és el management? Poden els relats apuntar cap a noves possibilitats de comprensió i gestió?

INDAGACIÓN LIBRE EN TRADICIONES ESPIRITUALES Y DE SABIDURÍA

En les societats de coneixement la qualitat humana i la qualitat humana profunda no són un luxe, són una necessitat sine qua non de supervivència perquè són el principal instrument per gestionar adequadament el seu enorme potencial. Per això no podem confondre més el cultiu de la qualitat humana amb els sistemes de creences que, com els coneixem del passat i en les seves restes presents, són sempre fixos i estàtics, amb tota probabilitat de manera irremissible. Les creences i les ideologies ja no serveixen, com en el passat, com a programa col·lectiu per acotar la realitat -funció social de les religions-. L'alternativa és per Corbí la construcció dinàmica i fluida, amb l'ajuda de la disciplina científica de l'epistemologia axiològica, de projectes axiològics col·lectius.

NECESSITAT D’UNA EPISTEMOLOGIA AXIOLÒGICA O DELS VALORS.

La crisi axiològica que estem patint és la més greu que ha patit la humanitat en la seva llarga història. En què es fonamenta aquesta afirmació? En què hem de fer un trànsit que mai va ocórrer en el passat: passar de programar-nos per no canviar i bloquejar tot possible canvi d'importància i tota possible alternativa, a haver de programar-nos per fomentar, mantenir i motivar el canvi constant.

En aquest trànsit, que ens resulta inevitable, s'aixequen greus preguntes: És possible aquest tipus de programació de canvi continu per uns vivents? És possible per als humans viure lliures de tota subjecció a formes? On caldrà fer peu, social i individualment, per poder viure en llibertat completa de submissió a fórmules i formes intocables, i per poder canviar el que convingui i quan convingui? És possible, a uns pobres vivents com nosaltres, viure en aquesta contínua buidor de punts de suport fixos i en la contínua creativitat?

Tenim un greu problema amb allò axiològic en general, i no tenim cap saber sobre com manegar-nos convenientment en aquest assumpte tan central i bàsic per a uns éssers necessitats com nosaltres, que precisen ser orientats per poder viure.

Els nostres avantpassats ni van poder prendre consciència que construïen ells mateixos els seus propis projectes axiològics, perquè ho feien al llarg de mil·lennis, ni tampoc era convenient de prendre’n consciència, s’ho havien de prohibir, perquè altrament haguessin trencat la seva intocabilitat. Els procediments per a assentar la seva absoluta intocabilitat podríem dir que eren ardits del sistema de programació de societats estàtiques.

Programa Del Curs 2011 I 2012

Programa del curs 2011 i 2012

hi estem treballant, disculpeu les molèsties   TOT EL PROGRAMA AMB BREUS PRESENTACIONS  Descarrega el programa Programació del curs 2010 - 2011 Primer trimestre 1. Espiritualitat i societat contemporània  -Salvador Juncà-…

  • 1
  • 2