Inici

Marta Granés Presentem una recensió de l'interessant llibre de Nicholas Carr " Superficiales ¿qué está haciendo Internet con nuestras mentes" (Ed. Taurus. 2018) que desperta la inquietud sobre els efectes de l'ús de la Xarxa i dels ordinadors sobre la nostra ment. Una inquietud que ja hauríem de tenir activada. Com canvia la forma de llegir, d'escriure, de pensar? Són preguntes que hauríem de fer-nos, tant per nosaltres com pels nostres fills.

Sebastiao Salgado El mes de maig (2025) moria Sebastiâo Salgado, el fotògraf brasiler que a través de la seva obra va documentar els grans reptes contemporanis: migracions, treball, medi ambient... A tall d’homenatge, compartim alguns fragments finals del llibre autobiogràfic: "De mi tierra a la Tierra. Memorias" (La Fábrica, 2023. 164 p.) Un llibre que val la pena assaborir a poc a poc.

Què ofereixen les tradicions religioses a la nova societat d’innovació i canvi continu? Simplement, un altre nivell de coneixement d’“això mateix d’aquí que ens envolta” i de nosaltres mateixos. Que les tradicions religioses ofereixin coneixement, és rellevant per a una societat de coneixement: que ofereixin procés, és pertinent per a una societat mòbil i d’innovació: que ofereixin llibertat de tota manera, és útil per a una societat que ha de crear contínuament totes les seves formes de comprensió, valoració i vida: que ofereixin lucidesa, interès i amor per tot el que existeix, és fonamental per als qui han de disposar de discerniment per construir el seu propi destí i ser gestors de tot el que viu i existeix sobre la terra.

CETR Ens ha deixat l'Amando Robles, gran amic i col·laborador del Cetr. Fa vint-i-cinc anys l'Amando va venir a estudiar un any a Barcelona, amb en Marià Corbí, i es va teixir una amistat i una col·laboració ininterrompuda amb tot l'equip del Cetr. Sempre el recordarem amb agraïment! Trobareu aquí alguns enllaços i altres informacions sobre la seva persona i itinerari.

John Berger Es pot escriure encara alguna cosa sobre ell? Penso en totes les paraules que ja s'han escrit, incloses les meves, i la resposta és “no”. Si miro els quadres, la resposta torna a ser “no”, encara que per una raó diferent: els seus quadres conviden al silenci. Gairebé diria que preguen silenci, i això hauria estat fals, ja que ni una sola de les seves imatges, ni tan sols la del vell amb el cap entre les mans al llindar de l'eternitat, mostra el menor patetisme. Sempre va detestar inspirar compassió i fer xantatge. Només quan veig els seus dibuixos em sembla que val la pena afegir-hi algunes paraules. Potser perquè els seus dibuixos tenen una mica d'escriptura, i sovint dibuixava a les cartes. El projecte ideal hauria estat dibuixar el procés que portava als seus dibuixos, prendre la mà de dibuixant prestada. Tot i això, ho intentaré amb paraules.