Milene Costa Què és sentir? L'ésser humà és, sobretot, un ésser vivent. Una espècie que depèn de l'entorn per sobreviure, que percep allò que l'envolta i respon a allò que percep. I és precisament en aquesta percepció on resideix el fet de sentir. Veure, sentir, tocar, olorar, sentir la calor i el fred: tot això és sentir. El sentir humà va més enllà de qualsevol sentit aïllat: constitueix la forma fonamental en què existim al món. No obstant això, hi ha una cosa singular a l'ésser humà. Som éssers vivents constituïts pel llenguatge. Això vol dir que la nostra percepció no és només biològica, sinó també simbòlica. El llenguatge bifurca el nostre accés a la realitat: per una banda, percebem allò que és útil, necessari, perillós o favorable per a la supervivència; de l'altra, podem percebre la realitat tal com és, independentment de les nostres necessitats.
Del Talmud
Els Talmuds recullen les reflexions de diverses generacions de rabbins guiats sempre per un únic objectiu : com fer més transparent la vida quotidiana a la Presència divina, com impregnar el dia a dia d’un esperit de recerca del Rostre. Entre les figures entranyables que trobem en els Talmuds, destaca la de rabbi Hillel, mestre del s.I a.C. Els seus consells es caracterizen per facilitar al màxim els camins, posant sempre l’amor per davant de qualsevol altra consideració.
Un dia un pagà es va presentar davant rabbí Hillel i li va dir : “fes-me prosèlit, però et poso com a condició que m’ensenyis tota la Torah en l’estona que m’estaré dret sobre un peu”. Hillel se’l va mirar i li va respondre : no facis als altres allò que no vulguis per a tú. Això és la Toràh i la resta només són comentaris. Ves i estudia.
