Marià Corbí No és acceptable abandonar els joves perquè no se sap què dir-los que sigui acceptat per ells, o perquè els hi prediquem amb un missatge del passat, que pensem que és l'únic vàlid i que no accepten. Cal cercar una solució urgentment. Molts no saben què fer i donen allò que tenen a persones que ja pertanyen a l'últim terç de la vida; a persona que, forçades a allunyar-se de les formes tradicionals de la religió, per les transformacions de les maneres de viure i de les cultures, encara els resten no pocs elements de la tradició. També aquests estan desemparats i sense ajuda. Els qui dediquen la seva vida i els seus esforços a aquest tipus de persones fan molt bé. Tanmateix, cal fer un gran esforç per trobar una solució per a les generacions futures, perquè d’elles en serà el món, la cultura, l'espiritualitat i tot.
La shekina
la presència divina en la creació és un concepte fonamental del judaisme. Moltes són les reflexions entorn al que cal fer per a que Yahveh habiti entre nosaltres, molts els textos que ajuden a mirar la realitat des de l’experiència d’aquesta Presència.
La Mishna, per exemple, recull aquesta conversa entre el Cèsar i el cap del Sanedrí
El Cèsar li va dir a Rabbí Gamaliel : “vosaltres afirmeu que sempre que es reuneixin deu jueus per a pregar, allí hi haurà la shekina. Aixií doncs, ¿quantes shekinas existeixen ?” El rabbí va cridar al criat del cèsar i li va donar un cop amb un cubell, renyant-lo a crits : “tu, ¿com és que permets que el sol entri a la casa del cèsar ?”. El criat, sense entendre res, es defensava dient : “però si el sol brilla per a tothom !”. Doncs si el sol que no és més que un dels mils i mils de servidors del Sant, beneït sigui, brilla al mateix temps per a tothom -digué el rabbí-, amb molt mes motiu la shekina del Sant, beneït sigui, pot posar-se en infinitat de llocs.
Està escrit : jo seré allà on el meu Nom sigui recordat, i beneiré aquell lloc. Rabbí Simeon ben Jokkai assegurava : “vagi on vagi el just, la shekina l’acompanya”
