Marià Corbí El poemari "El encuentro" de Marià Corbí es presenta com una meditació lírica i existencial escrita des de la consciència de la vellesa i la imminència de la mort. A través d'una successió de poemes breus, l'autor articula una radical indagació sobre el sentit de l'existència, el misteri de l'ésser i la relació entre vida, mort i absolut. L'eix central de l'obra és la noció de “misteri”, entesa no com un enigma que s'ha de resoldre, sinó com la realitat última que envolta i constitueix tot allò existent. Corbí insisteix que res no és obvi ni quotidià: tot, des de la natura fins a la mateixa consciència humana, és expressió d'una profunditat insondable. Aquesta intuïció travessa el llibre i es manifesta en la contemplació de paisatges, estacions, animals o fenòmens quotidians, que apareixen com a revelacions del que és absolut.
A la intemperie – Michèle Najlis
Amando a la intemperie
sin tregua ni resguardo
como el noble samurai
que lucha con su sombra
y muere.
Ebria de amor
en el último tercio de la noche
me entrego,
ardo y giro, ardo y giro
en la exacta geometría de la danza.
Todo para nada.
*
Fuego de amor quemando la memoria.
Fuego de viento
inasible
insaciable.
Fuego de amor en la memoria
*
A la sombra de Tu sombra
extravié mi corazón.
Ahora voy tras él
interrogándome
*
Ayúdame a cruzar
la temible frontera del silencio,
vaciarme hasta de Ti,
mirar sin miedo
los ojos vacíos de la nada
y encontrarte.
*
Más allá del laberinto silencioso
de la nada
anhelo el no-camino
donde ya no hay palabras
ni silencios.
Relacionats
