Marià Corbí Els equips en interdependència no són viables, si no se n'exclou l'egoisme. Perquè siguin possibles cal que tots els membres de l'equip tinguin la qualitat humana suficient perquè, en la feina comuna, no escombrin cap a casa, sinó que, perquè la interdependència pugui funcionar, evitin el més possible l'egoisme. En un equip en interdependència cal donar un intercanvi total i sense reserves dels coneixements de cada especialista, per fer possible la millor creativitat i innovació. Si es reservessin coneixements, per conservar els seus propis interessos actuals o futurs, perjudicarien la possibilitat d'innovació i creació, perjudicant la resta de l'equip. Si tots reservessin coneixements de la seva especialització, per cobrir-se les espatlles davant dels possibles avatars de l'equip, aquest equip tindria disminuïdes seriosament les seves possibilitats creatives i innovadores.
Els problemes axiològics de les societats de coneixement
Ponència de Marià Corbí al V Congrés Internacional de Bioètica. Universitat de Nueva Granada -Bogotà- del 3 al 5 de novembre 2010.
La plena industrialització, la desaparició completa de les societats preindustrials i, sobretot, l’aparició i assentament de les societats de coneixement han provocat un gran desplaçament de totes les qüestions axiològiques i, per tant, també de les qüestions religioses i ètiques.Les societats de coneixement no són societats sàvies, són únicament societats que viuen i prosperen creant contínuament coneixements científics i tecnològics. Poden ser tan nècies o més que les societats que els van precedir.
Les societats de coneixement són societats d’innovació contínua en ciències i tecnologies; innovacions que s’estenen a tots els nivells de la vida humana, i que provoquen un canvi continu de la interpretació de la realitat també en tots els seus nivells. Les innovacions científiques van seguides i acompanyades per innovacions tecnològiques. Les innovacions tecnològiques provoquen canvis en les maneres de treballar i de organitzar-se. Els canvis en les formes d’organitzar-exigeixen canvis en els sistemes de cohesió, valoració i fins dels grups. En les societats d’innovació tot canvia contínuament. Es viu i es prospera canviant i estant disposats a canviar el que calgui. Cal ponderar adequadament aquest fet: es viu de canviar.